COL·LECCIÓ BASSAT / ESPAI TORRES GARCÍA

COL·LECCIÓ  BASSAT

Col·lecció Bassat d'art contemporani - Xavier Serra de Rivera

• Col·lecció Bassat d'art contemporani - Xavier Serra de Rivera

Fa uns post ja varem deixar l’enllaç amb l’espai televisiu que emet TV2 cada diumenge , en relació a la Col·lecció Bassat que com tots sabem està essent dipositada en forma i manera de píndoles expositives a la Nau Gaudí de Mataró.

Si la setmana passada era Arranz Bravo el protagonista , en aquesta ocasió és Xavier Serra de Rivera que té l’honor d’haver estat l’iniciador de la col·lecció. Una entrevista molt interessant que ens permet , no tan sols examinar i analitzar amb tota cura el seu treball , la seva metodologia i el seu pensament artístic , ans també permet seguir aprofundint en la realitat artística i creativa de tota una generació, evidentment massa desconeguda de tots.

ESPAI TORRES GARCÍA

Aquest vespre s’ha inaugurat en el Foyer del Tecnocampus, l’espai batejat com a Torres García , en el que s’hi troben dipositades les obres guanyadores de les cinc biennals realitzades fins ara.

Com ja em temia ahir he arribat quasi a misses dites però he pogut gaudir del plaer de veure les cinc obres juntes en un espai que sento molt meu i del que ja fa un parell d’anys en faig visió premonitòria. I dic això ja que és justament l’espai que , tot buit , em serveix de teló de fons per a la careta de l’espai d’art de m1tv, ben acompanyat de la sèptima de Beethoven .

Quasi no he sentit les paraules de la presentació però hom m’ha informat de la correcció absoluta de les mateixes , amb esment personalitzat per J.A. Baron , fet del que em congratulo.

Igualment cal remarcar que s’hagi volgut personalitzar amb una certa infografia l’espai, encara que el resultat hagi estat pèssim com ha pogut veure tothom i  fins i tot , han pogut  comprendre els responsables.  Una tipografia inadequada que quedava surant en l’espai per un costat , i principalment el fet de col·locar-lo en un lloc del tot inadequat ja que trenca l’harmonia de les peces, fet que hauria d’obligar a traslladar-lo  a l’inici , per marcar com cal límits i espais.

Però del que no em congratulo, gens ni mica , i em fan vergonya , basarda,m’inquieten , em neguitejen i unes quantes coses més, en especial dues circumstàncies que s’han donat avui en l’acte: Per un costat l’absència absoluta d’artistes i per l’art el trampós rèdit polític.

En el que pertoca a l’absència d’artistes el fet és més que preocupant. Un acte com aquest hauria d’haver reunit al gruix d’artistes de la ciutat , fent pinya i marcant “paquet” , tot demostrant el seu pes específic en el camp cultural i la seva solvència com individualitats i com a col·lectiu. El resultat final ha estat que si traiem el nucli d’artistes de l’òrbita del sant Lluc , ens sobren uns quants dits d’una mà , per comptar els plàstics assistents a l’acte. Dels contemporanis, òbviament ja no calia comptar amb ells, fet que també és igualment lamentable.

Per l’altre costat , el del poder polític del govern ja que cal fer esment que avui, la inauguració de l'espai Torres García era per a l'Ajuntament de Mataró , tan sols un apunt d'agenda. Mitja hora després de l'acte ja s'havia convertit en nota de premsa d'una pàgina amb la foto de la Marga Cruz presidint-la. Queda clar que la prèvia donava protagonisme tan sols al premi i a les obres , ara ja hi havia protagonisme físic , i gràfic , del poder polític.

És a dir , el que importa no és l'acte en sí i que hi participi quanta més gent millor, i sí la fotografia política de l'acte. El que val és la propaganda i no la cultura. Felicitats doncs. I a lluir-se.

I així i entre tots, es va morint la plàstica mataronina. Quina tristor.

Per cert , ja ho oblidava. Moltes felicitats gent del Sant Lluc i a seguir.

ESPAI D’ART .- ENRIC AROMÍ

Aquí teniu el darrer Espai d’Art , el programa quinzenal d’art de m1tv, avui amb el protagonisme d’Enric Aromí, aquest artista mataroní afincat de fa anys a Argentona i acabat d’arribar de San Francisco on ha exposat a Mishin Fine Arts, exposició de la que també us oferim un petit detall gràfic.

Una entrevista que penso és prou interessant mercès a la visió internacionalitzant d’un artista de casa que mai ha exposat a la seva ciutat nadiua.

ESPAI TORRES GARCIA. FOYER TECNOCAMPUS

Aquest dimecres , - demà o avui segons quan llegiu aquest comentari, s’inaugura oficialment l’espai Torres García , acte en el que realitzarà el lliurament a la ciutat de l’obra de Martín Carral, guanyadora de la darrera Biennal.

Un acte en el que bo seria el màxim d’assistència i al que espero que ,encara que sigui amb una mica de retard, hi podré assistir. Altres obligacions coincidents en el temps m’impediran la puntualitat requerida però espero arribar a temps per poder gaudir d’aquest espai esdevingut ja clau en el context plàstic de la ciutat.

CORNUTS SÍ, PERÒ EL LLIT EL PAGUEU VOSALTRES

El meu darrer post era prou explicatiu al respecte de les meves sensacions al voltant de la presentació / inauguració / posta de llarg o dieu-li com vulgueu de l’Espai Torres García al Tecnocampus. Un post que curiosament ha rebut un , per  a mi, sorprenent recolzament tant en les xarxes socials com a nivell particular.

Un post que vaig escriure amb afany conciliador. Sabedor de que el mateix alcalde Joan Mora havia manifestat la seva sorpresa per el “peculiar” horari del mateix , em semblava que el meu escrit podia donar pas a una rèplica en certa manera disculpatòria i propiciar un acte posterior en els propers dies , aprofitant com excusa una presentació pública de la nova edició de la Biennal i acollir al món de l’art més proper i donar-li un recolzament que fins ara es negat per part del Govern de la ciutat. Però no ha estat així.

Ho dic ja que crec que hom té clar que l’acte  va ser realitzat en la major clandestinitat i que tot ell va ser una absoluta errada pel fet de no fer partícip d’ell a la ciutat , ni tan sols als artistes que hi han pres part , doncs ni els propis artistes de la ciutat en van ser convidats.

Per això em sorprenc del tot amb el post de l’Associació Sant Lluc, quan no essent culpables de res ja que l’acte era un acte municipal, surten a la defensa del consistori i corren a netejar-li les vergonyes, en un post en el que diuen textualment:

Volem significar, per evitar malentesos, que ahir no es va fer una inauguració sinó una presentació oficial, oberta, als mitjans de comunicació. La inauguració, solemne, oficial i pública es farà més endavant, possiblement coincidint amb el lliurament de l'obra guanyadora de la Cinquena Edició del Premi, que ja està al caure.

Doncs ho sento, però no tan sols no eviten malentesos ans el contrari, els accentuen. Presentació oberta? . Com es pot qualificar així quan no es fa cap mena d’anunci públic i quan no es contacta ni tan sols amb els artistes que han pres part en les diverses edicions ?. ( Les fotografies deixen ben a les clares quins eren els assistents a l’acte).

Als mitjans de comunicació?. Em miro al mirall i em pregunto que soc jo en el que pertoca a la informació en l’art mataroní. Escric al capgròs i mantinc un programa d’art a la televisió local/comarcal m1tv des de fa tant de temps que quasi ja no ho recordo . Un programa que a més a més realitza un especial dedicat a la Biennal , fet in situ en el dia del lliurament de guardons i inauguració de l’exposició.  Doncs que voleu que us digui, a un no el van convidar a l’acte ni per part del Consistori ni per part de la Sant Lluc , i ambdós em tenen abastament fitxat amb totes les dades. Deu ser que no pertanyo als mitjans de comunicació.

(Ara espero que ningú surti amb la vilesa de dir que la convidada no va existir ja que coneixien la meva impossibilitat d’assistència per coincidir amb el meu horari laboral).

Inauguració oficial quan es faci lliurament del premi d’aquesta Biennal?. Per Déu , que el promig de temps entre que es falla el premi es fa lliurament a la ciutat depassa l’any i mig , com ha quedat clar en aquesta ocasió en que per poc es solapen els actes. D’aquí prop de dos anys inauguració oficial amb públic i artistes?. Per favor, permeteu-me l’exabrupte i aneu a dida.

Vaig fer el que havia de fer en els moments de la creació de la Biennal. Ho vaig fer essencialment en homenatge íntim i personal al meu pare que havia presentat , feia molts anys , un projecte de Biennal de pintura a l’alcalde Robert i al regidor de cultura que crec recordar era l’advocat Herrero. Era un concurs de nom Torres-Garcia i amb logotip del dibuix de l’estació de Mataró realitzat per ell. Sona d’algo?.

Un concurs que mai va arribar a terme malgrat el seu treball, com tampoc va poder veure un carrer dedicat a Torres García que mai havia de ser aprovat i que finalment si va aconseguir el seu amic de l’ànima , en Santi Estrany.

Estic enormement content i orgullós de que Mataró tingui una Biennal de Pintura del nivell que té , gràcies a l’esforç que mai podrem agrair prou de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró , però això no vol dir que s’hagi de ser mesell.

L’acte d’ahir no va ser un acte cultural, no va ser un acte d’art , va ser un acte en el que sols tenia importància dues coses: Una fotografia que ensenyar i una nota de premsa per publicar, el que podia donar a entendre un recolzament municipal a la plàstica, que per cert no existeix. I ambdues coses en aquestes circumstàncies poden tenir diversos qualificatius , però cap amb significatiu positiu.

Fa unes setmanes quan es va fer el primer anunci de que s’inauguraria aquest espai vaig fer unes reflexions públiques. S’han acomplert amb escreix en la seva vesant més negativa. Que hi farem. Sols ens queda alçar de nou la veu per queixar-nos i per lamentar excuses de mal pagador que no venen a raó.

Els cuentistes de l’auca poden excusar-se i defensar-se com vulguin. Hi ha qui tria ser servil per tirar endavant i hi ha que no. I cadascú que faci el que cregui convenient i carregui amb la seva responsabilitat.

L’acte del passat divendres va ser un error i vàrem ser molts que ens sentírem menystinguts i fins i tot insultats. Ara la nota del sant Lluc no arregla res , ans ho empitjora.

Cornuts sí, però el llit el pagueu vosaltres.

ESPAI TORRES GARCIA / MÉS DIÀSPORA

De fa ja unes temporades que existia el desig de poder reunir els guanyadors de les edicions de la Biennal Torres Garcia en un indret comú , per que poguessin ser admirades per tothom.

Vista la inexistència d’una col·lecció local i un Museu que faci cas a la plàstica , en època Baron es va creure que el foyer del Tecnocampus era un indret magnífic , no tan sols per les condicions espaials, ans també per el fet de que era el millor element de rebuda que podien tenir tots els assistents als diferents i variats actes que se celebren en el mateix.

Per raons burocràtiques municipals ( obra propietat de la ciutat , cedida i exposada en un espai que essent municipal no és alhora propietat del consistori ) no es va fer en el seu temps i ara , solventades les traves administratives , estava previst que fos aquest dijous a les 11 del matí quan es procedís a la cessió administrativa de la darrera obra guanyadora i es procedís a la inauguració de l’espai. Finalment per raons d’agenda l’acte s’ha hagut de posposar i  , a manca de confirmació, està previst per el dijous 12 d’abril a la mateixa hora de les 11 del migdia.

No hi ha que dir que ens sentim molt feliços d’aquesta trobada de les obres guanyadores que serveix , a més de mostrar la qualitat i la importància de la Biennal, per donar permanent visualització de la mateixa , i per començar a somiar en un espai en que es facin públiques les obres de les que disposa l’Ajuntament i les que podria disposar si algun dia , algun responsable amb senderi, entengués la necessitat absoluta de que els artistes mataronins estiguin correctament representats i exhibits en la seva ciutat.

Però aquesta alegria desapareix en part en veure que l’acte es celebra a mig matí i en un dia laborable , impedint d’aquesta manera la massiva presència dels artistes locals i dels afeccionats a l’art.

Un acte com aquest hauria de ser la prèvia més magnífica a l’edició d’ enguany de la biennal i alhora punt de trobada dels artistes locals, demostrativa de la força i qualitat que atresoren. Hauria de ser un acte potent en la plàstica mataronina i no un acte burocràtic per l’institucional.

Es diu que encara no està concretat del tot el dia i hora del mateix i jo demanaria al Govern municipal que en fes repensada i tries un moment horari més adient per convertir aquesta inauguració en una veritable festa de l’art plàstic mataroní , que tant mancat està d’ alegries municipals.

En les seves mans està i espero que entendran la petició. Penso que si hi ha problemes d’agenda , després del temps d’espera , es pot retardar uns dies , que no significarà cap daltabaix. 

Però si es mantingués el criteri, seria lògic pensar , per part meva, que potser l’única cosa que es cerca és una fotografia , i no pas l’interès de l’art , la cultura , els artistes i el poble.

MÉS DIÀSPORA

No fa pas tant que repassàvem el bon nombre d’artistes de Mataró que havien decidit presentar el seu bon fer en altres contrades. Quan arriben les bones notícies del positives que han estat les experiències per en Perecoll, en Marc Prat , la Marta Duran , en Jordi Santamaria i altres , ens arriben més notícies en aquest sentit.

Cal remarcar per exemple le fet de les exposicions que en present, passat i futur, estan realitzant a la zona belga / holandesa , els magnífics ceramistes Joan Serra i Mia Llauder,  massa desconeguts en els nostres mateixos verals i que esperem algun dia la facin petar.

També cal remarcar que el proper dijous , i fins el 25 de març, es celebra a Santa Cruz de la Sierra , la ciutat més poblada i veritable centre econòmic i industrial de Bolivia, la primera gran fira d’art que es celebra en el país , sota el nom de MAJA Bolivia. En ella hi pren part la recentment inaugurada galería Begemot, amb la presència de diversos artistes entre els que cal destacar Camí Giralt i el mataroní Joan Poch.

Per altre part Ivanjot ( Iván Jordà ) ha estat un dels 40 artistes seleccionats en el Premi Internacional de Pintura de Taipei ( Taiwan),  amb l'obra de caire orientalitzant que podeu veure més amunt.Han estat 2462 obres presentades corresponents a artistes de 50 països i l’Ivanjot ha estat l’únic artista espanyol seleccionat.

El premi s’atorgarà el proper 2 de maig i si teniu curiositat de veure les obres finalistes , aquí teniu el corresponent link.