Aquí teniu el darrer “Espai d’Art” emès avui mateix a m1tv. Un espai d’art molt interessant ja que ha comptat amb la presència de Ramon Manent i Isabell Llaquet , patrons de la Fundació Iluro que per primera vegada han explicat en públic , amb pèls i senyals, present i futur de la vessant artística de la Fundació Iluro.

El Fons de l’entitat , la casa Coll i Regàs , el futur expositiu de les sales de l’Ateneu  i un munt de coses més en una entrevista que paga la pena no deixar per alt.

Un espai d’art més que interessant per el que he d’agrair la gran predisposició d’ambdós protagonistes . Gràcies.

ESPAI D'ART . RAMON CASALÉ

En aquesta nova edició d'espai d'art , el programa de crítica i divulgació artística de m1tv , hem tingut ocasió de dialogar amb Ramon Casalé, crític d'art i membre de la junta directiva de l' Associació Catalana de Crítics d'Art.

Amb ell hem tingut una , crec que interessant xerrada , en la que tot començant parlant del premi atorgat a Can Xalant per part de l'associació en el que pertoca als centres de creació i pensament , hem pogut fer repassada al paper actual de la crítica , la manca d'espais de crítica en els mitjans actuals d'informació, les revistes d'art i com no , del futur de la mateixa.
Una interessant mirada a un aspecte que generalment no es toca en un espai d'art , com a espai de crítica que en realitat ell mateix és.

Igualment , i en les imatges de cloenda , hem pogut fer repassada visual al recentment inaugurat Espai Torres-García , al tecnocampus , que acull a les obres guanyadores de les quatre edicions de la Biennal, i també a l'exposició de Rafael Estrany , inaugurada el passat divendres a Ca l'Arenas, de la que espero poder-ne parlar en profunditat demà.

Un espai d'art que crec mereix una oportuna visita.


L'ENLLAÇ

Fa ben poc que s'ha produït el que podríem dir , reinauguració del Rijksmuseum. El cert és que Holanda s'ha esforçat , i molt, en publicitar per arreu , aquest retorn cultural després de més de deu anys de forçat tancament. Però d'entre la molta publicitat no m'estic de recomanar-vos intensament aquest vídeo promocional.

Simplement magnífic per la seva qualitat i principalment per la seva imaginació.

ESPAI D'ART

Avui hem recomençat l’aventura televisiva retomant el vell “Espai d’Art” ,ara a m1tv.
En el següent enllaç el podeu visionar.

http://maresmedigitaltv.minisites.xtvl.tv/  

Clicant a posteriori al damunt del logo del programa.

Espero que sigui del vostre interès

A MIG CAMÍ

Santi Domínguez exposa a Premi Art un nou capítol de la seva sèrie que té als animals , especialment als de caire salvatge, com a protagonistes. Una sèrie que va més enllà de la figuració aparent per endinsar-se en els camins de l’evolució pictòrica del creador.

Que Santi Domínguez sap espavilar-se perfectament en els camins de la figuració ho sabem tots ja que ho ha demostrat abastament. Però també sabem que aquella concepció pictòrica el deixava limitat a unes zones massa conreades per ell i per altres artistes.

És per això que varem celebrar joiosos els seus avenços cap uns altres camins en els que es mantenia el component figuratiu com a eix pictòric i com a crossa per a l’entramat general, però el global de la peça avançava per altres camins més alliberats en els que el joc de la taca i els tractaments tècnics que afavoreixen la seva dispersió, donaven aires de llibertat al seu treball, com queda clarament palès a l’obra presentada al sant Lluc.

Ara però, en aquesta exposició a PremiArt , Santi Dominguez es mostra inconcret en el que pertoca per decantar-se per un o altra costat , en aquesta la seva lluita interior vers una obra en la que domini el sentit figuratiu o per aquelles dominades per un sentit més lliure i abstracte. Un dubte que a més s’evidencia clarament en bona part de l’exposició , amb obres en els que la taca i la seva manipulació adquireixen patró de protagonistes en el fer i la intensitat , però que a l’hora de la veritat es veuen sotmeses a l’apuntalament de la vessant més figurativa.

Aquesta intenció però  no és pas un encert , ans el contrari. Penso fermament que Santi Domínguez té prou mà per anar més enllà, però encara es manté poruc i temerós de deslliurar-se de l’element referencial i deixar que l’obra flueixi lliure sense mistificacions de cap tipus. És la passa endavant que li manca fer i la baula que cal trencar.

Serà llavors quan podrem gaudir d’un artista respectable , nivell al que avui per avui no arriba per la seva evident autolimitació.

Santi Domínguez.
Sala PremiArt, fins el 2 d’Octubre

ESPAI D’ART

Tenint en compte que la gran majoria de lectors d’aquest blog  ho fan l’endemà de la seva nocturna publicació, en aquets cas dijous, valgui la pena l’autopromoció per recordar que aquest dijous poc més enllà de les nou dl vespre i a m1tv , reiniciem la nostra activitat televisiva reprenen el format del clàssic programa de l’antiga TVM, “Espai d’Art”.

Un programa en el que seguirem oferint les notícies , imatges de les exposicions més destacades i la corresponent entrevista d’actualitat , en aquets cas amb el tema obligat del sant Lluc i amb Miquel Àngel Faidella i Marc Sala com a protagonistes.

Un programa que es pot veure també en les diverses repeticions : El divendres a les 01.30 h , 05.00 h , 08.30 h , 12.00h, 17.30h. I el dissabte a les 19.30 hores. Igualment es pot visionar per Internet , en el servei de televisió a la carta a www.m1tv.cat.

Igualment convidem a tots els artistes , galeries, associacions, institucions etc a fer-nos arribar tota mena d’informacions amb la seguretat de que ens en farem reso. ( info@m1tv.cat  o perepascual@ono.com )

EN EL CAMÍ

Com dèiem l’altre dia , la temporada artística mataronina ha començat amb rigorosa puntualitat , amb exposicions que semblen servir de “tocs d’avis” per el Sant Lluc, Festa Major de l’art més popular de la ciutat i mostra que inaugura “oficialment” la temporada.

Enguany aquesta prèvia s’ha formalitzat amb el bateig expositiu seriós de dos creadors mataronins,- l’Ana Caballero i en Toni Martí -, i també amb l’esclat expositiu en un  salt de nivell de  qualitat de Josep Maria Jodar , amb l’exposició “Maresme .CA  Next Exit” que s’inaugura el proper divendres a la sala del Col·legi d’Aparelladors , en el que pressuposem continuació creativa a la interessant exposició que presentà la passada temporada a Llavaneres.

Curiosament Ana Caballero i Toni Martí, els dos protagonistes del tret de sortida , presenten , tot i les seves corresponents i evidents diferencies , uns paral·lelismes que be cal considerar.

Ambdós corresponen a una generació que ja ha depassat amplament el concepte d’artista jove , però malgrat això son absolutament desconeguts a la seva ciutat en la que han tingut una presència artística quasi nul·la. Ana Caballero ha tingut però una intensa activitat a Itàlia , on ha residit alguns anys , mentre que he de confessar el meu desconeixement total  en relació a la carrera de Toni Martí.

Un paral·lelisme que es reflecteix en certa manera en aquesta estètica personal al voltant d’una abstracció que roman dispersa i inconcreta en les diferents peces de la mostra, alhora que també es fa palès en la importància que donen ambdós a la tècnica i als materials a emprar.

Ana Caballero aposta per una pintura sensible , en la que el color és un element fonamental en el concepte global, i amb la que vol plantejar unes emocions personals. Encara que es mou amb ductilitat en l’abstracció precisa un element figuratiu reconeixible com a  fonament i eix general del treball, al voltant del qual va desfent el procés deixant que sigui l’espectador el que tingui la percepció anímica de l’obra. Un treball ben estructurat encara que amb algunes mancances en la metòdica , que caldria polir  per aconseguir uns conceptes més interiors que visuals amb els que aconseguir donar més força al conjunt que a vegades peca d'una  insuficient intensitat.

Toni Martí és potser més abstracte en la concepció però encara manté evidents dubtes de quina és la millor manera d’expressar les seves sensacions, si mitjanant una abstracció de caire poètic , si recolzar-se en el tatxisme en la seva recerca de l’equilibri , o bé endinsar-se per una abstracció més reglada i racional, on l’exactitud del tot aporti la força al conjunt.

Potser son en aparença massa camins per a una sola finalitat , però queda ben clar en la mirada atenta a l’exposició que el camí de Toni Martí passa obligatòriament per el concepte de la llibertat.

Ho diem així ja que malgrat el seu esforç, - moltes vegades reeixit -, de presentar una obra ben estructurada  i tècnicament ben realitzada , res aconsegueix si el camí de les emocions queda sotmès a aquests fonaments i estructures. Martí ha de potenciar la seva cara més passional , ja que és allà on aconsegueix unes obres vibrants i engrescadores que ràpidament comuniquen amb l’espectador. És en peces com les del flyer o les més purament tatxistes on es nota la vibració creativa d’un artista ben desconegut i que de ser exigent amb si mateix , pot aconseguir uns resultats ben valorables.

ANA CABALLERO. “Espai Capgròs”. Fins el 28 de Setembre de 2011

TONI MARTÍ.- “La Presó”. Fins el 30 de setembre de 2011

“ESPAI D’ART”

Els vells afeccionats recordaran , - o al menys així espero - , el programa televisiu “Espai d’Art” que durant 20 temporades , i amb la direcció i presentació de qui això ecriu , es va mantenir ala graella de la Televisió de Mataró.

Avui ,amb joia, puc avançar que a finals de setembre tornarà  la graella de m1tv , mantenint l’ideari de: noticies , entrevistes i reportatges filmats de les més importants exposicions locals i comarcals.

Avui no he pogut dir no a la petició de tan bons amics com ho son en Jaume Puig , en Pep Andreu i en Joan Catà, que m’ho han posat tan clar i fàcil que era impossible la negativa.
Per tant, encara que queden uns dies , espero que en sereu fidels seguidors.