TEMPUS FUGIT / M|A|C

Capgrós.com fa avui una ampla crònica en relació a l’acte inaugural de l’exposició “Tempus fugit” que es realitzà el passat divendres. Una crònica que per el seu interès reproduïm a continuació.

‘Heu sabut posar en valor allò que tenim a casa’

L’alcalde Joan Mora destaca els vincles de Capgròs amb la ciutat i els seus artistes en la inauguració de l’exposició “Tempus Fugit”. El món de la cultura es va donar cita divendres passat, dia 4, a l’Espai Capgròs en la inauguració de l’exposició ‘Tempus Fugit’. Una mostra que serveix per arrencar la celebració dels 30 anys de Capgròs, i que presenta obres de set dels grans artistes de la ciutat: Albert Alís, Josep M. Codina, Manuel Cusachs, Marta Duran, Ricard Jordà, Parés de Mataró i Perecoll. L’acte va estar presidit per l’alcalde Joan Mora, que va destacar el reconeixement que Capgròs ha exercit sempre amb el món de les arts plàstiques local. “Heu sabut posar en valor el que tenim a casa”, va dir Mora, reconeixent als artistes que des de l’Ajuntament “potser no us hem fet el reconeixement que mereixeu”. L’exposició, patrocinada per IOTT (Institut Oftalmològic Tres Torres), recull dues obres de cada un dels set artistes, una de fa 30 anys, coincidint amb el naixement de Capgròs, i una d’actual. Contraposades, permeten veure l’evolució vital i artística d’aquests creadors. “30 anys són un terme relatiu per a cadascú, però el més important és que els haguem viscut amb plenitud i sense penedir-nos de res”, va dir Joan Mora. Per aconseguir-ho, va afegir, cal haver fet les coses “amb tot el sentiment, ànima i orgull possibles”. Així ho han fet els artistes i també Capgròs durant aquestes tres dècades, segons va ressaltar l’alcalde. “Capgròs és  un referent de ciutat, que porta el nom de Mataró arreu, que és admirat a Catalunya com a gratuït de referència”, Mora va assenyalar “l’enorme esforç empresarial que hi ha al darrere perquè la gent trobi el valor en la feina que feu”. L’alcalde també va destacar la tasca del setmanari per “ser capaç de donar la volta a ‘capgròs’, aquesta paraula que era despectiva i que avui portem amb orgull”. L'editor de Capgròs, Mateu Ros, va recordar "la gran vinculació de Capgròs amb l'àmbit cultural i social de Mataró". Uns vincles que, entre altres aspectes, es posa de manifest en la tasca de l'Espai Capgròs, que aquest 2014 celebra el seu 11è aniversari. "Més d'un centenar d'artistes de la ciutat i de la comarca han pejat les seves obres en aquestes parets", va recordar. Ros va apuntar que amb aquesta inauguració arrenca la celebració del 30è aniversari de la revista. "Volem seguir fent camí, amb la confiança que tots ens seguiu donant. Aquest és el sentiment que tenim avui tots els que estem al darrere de Capgròs envers la ciutat i la comarca", va assenyalar.  Artistes compromesos Prèviament, el crític d’art Pere Pascual, coordinador de l’exposició Tempus Fugit, va destacar la implicació dels artistes en aquesta motra. “S’han compromès en el projecte des del primer moment, i han presentat obres clarament diferenciadores de les seves etapes”, va dir. Pascual va apuntar que els artistes, amb les seves obres, són “els únics capaços de fixar el present, un moment determinat que fa de frontissa entre el passat i el futur”. L’exposició presenta “14 d’aquests moments determinats on es mostra l’evolució artística i personal de tots aquests creadors”. Pascual va aprofitar per apuntar que una de les lectures que es pot fer de Tempus Fugit és “la reivindicació de la plàstica com un element potent i actual”. El crític d’art va destacar que l’obra i la vida dels set artistes són exemples de “fidelitat, identitat, treball i constància”, lligant-ho amb la campanya al voltant dels valors que la ciutat promou enguany. “Seria bo que l’Ajuntament retornés d’alguna manera als artistes aquests honors que ells rendeixen a la ciutat”, va afegir, llançant un guant que posteriorment l’alcalde va recollir. M|A|C Davant de diversos testimonis, l’alcalde Mataró Joan Mora va afirmar “aquesta exposició l’hauríem d’haver fet nosaltres” en el clar sentit de l’ideari de ciutat que “Tempus Fugit” comporta. Davant d’aquesta afirmació poc em va costar recordar-li que el projecte havia estat enviat al M|A|C   en el que pertoca al seu ideari inicial amb 24 artistes. Joan Mora va fer evident el seu interès , remarcant que una exposició com aquesta calia a la ciutat i que faria les consultes pertinents per conseguir que el projecte fos una realitat, remarcant el seu interès i la seva idea de ciutat. Avui , aquesta tarda a las 19.34 hores he rebut el següent mail del M|A|C Benvolgut Sr. Pascual, hem rebut a l’adreça electrònica del M|A|C a l’apartat “Tens un projecte” a nom seu i amb el títol Tempus fugit una proposta d’exposició. Tal i com anuncia el web, convidem a fer propostes que puguin encaixar amb el projecte. En aquest sentit, estarem encantats d’atendre els artistes participants que puguin necessitar pels seus treballs l’ús del M|A|C Lab o del Centre de Documentació, per a la qual cosa poden adreçar-se a nosaltres directament. Gràcies pel seu interès. Atentament, Mataró | Art | Contemporani De moment no vull fer comentaris , que a bon segur temps hi haurà. Sols reprodueixo el concepte de projecte establert en el web alhora que penso que encaixa en tot amb el projecte presentat. I si no és així  m'agradaria que algun responsable m'ho expliqués. El M|A|C es defineix com a projecte cultural que té com a objectiu desenvolupar programes de recerca , producció i exhibició de projectes artístics contemporanis duts a terme per creadors i professionals locals, nacionals i internacionals, amb una forta implicació amb el seu context. El M|A|C vol ser un laboratori de creació, un espai per a la producció i transmissió de les pràctiques artístiques contemporànies que doni visibilitat als processos de creació, propiciï exposicions i activitats per a diferents públics i activitats pedagògiques diverses.  El M|A|C, tot i que en un emplaçament disseminat, vol situar el projecte al nucli de la vida cultural de la ciutat i implicat amb els públics (especialitzat, potencial i virtual), amb el propòsit de consolidar-lo com el laboratori dels artistes i l’espai d’exhibició i divulgació de l’art contemporani. Repeteixo que temps hi haurà de dir més coses. Ara sols resta esperar . Cultura ha fet el que tots sabíem faria, cap sorpresa doncs. Ara el tema està a les seves mans alcalde Mora. Espero que les paraules en que afirmava que l’Ajuntament no havia fet el reconeixement que es mereixien els artistes tindran prou sentit de justícia com per analitzar una decisió que lamentablement , i per part meva , sols es pot entendre des del partidisme i l’habitual actuació genocida de Cultura vers la plàstica mataronina.

PRESENTACIÓ DEL M|A|C . L’OFICIALITZACIÓ D’UNA ESTAFA CULTURAL

Ahir  dissabte malgrat no haver estat ni informat ni convidat per part de Cultura , és a dir , com és habitual, vaig acostar-me a Can Marfà ja que tenia veritable i sana curiositat per veure la presentació del M|A|C , el veritable continuador de Can Xalant. Volia escoltar de primera oïda quin era el projecte , com funcionaria la història , quines eren les possibilitats , i molt especialment quines eren les possibles rendibilitats per la ciutat.

El cert és que un va poder assistir a un acte esperpèntic on per part del sr. Joaquim Fernández , regidor de Cultura i únic representant del Govern municipal , a més de demostrar el poc respecte per la veritat i ensenyar públicament la seva capacitat de mentider compulsiu ( al menys en el camp cultural / artístic ) , va oficialitzar de manera pública la dictadura , fins ara de tots coneguda però latent , de Gisel Noè , el veritable “puto amo” de l’art públic mataroní, seguint el lèxic del sempre enyorat Pep Guardiola.

Repeteixo que la millor definició de l’acte és el d’esperpèntic. Una presidència amb més regidors socialistes ( Q.Melero, M. López , I.Pera) que no pas del Govern ( el regidor en solitari) , amb absència absoluta de la resta de forces polítiques i sols l’aspirant F.Teixido com alternativa política, va donar pas al discurs del regidor que va ser un seguit de mentides continuades que em va fer témer molt seriosament de si li creixeria el nas de manera descomunal o si d’un moment a altre començaria a perdre la dentadura , com deia la meva avia que em succeiria si deia mentides. Tot englobat en la frase ( o potser volia dir farsa ) mestre de confessar públicament que ell sempre havia defensat  Can Xalant , amb el retoc del retorn a la ciutat. L’hemeroteca ,que altres ja han buscat, demostren fefaentment quina era la seva opinió particular i la del seu partit , explicitada en el programa electoral, absolutament contaria a l’equipament del que demanaven la seva ràpida desaparició.

A continuació paraules de rigor del yuppie oficial de la Gene , lloant el guapos i moderns que som i que hem de continuar així amb el suport oficial, ( a on era Bibiana Ballbé ? , que hauria acabat de donar el toc), per que el regidor presentés a Gisel Noè a qui qualificà de veritable directora del projecte. Aquesta després dels agraïments que ens va tornar fins a Carmina Benito ( de ben parits és ser agraïts) va fer unes inconnexes explicacions i anunciant-nos ja algunes “actuacions” ens va enviar al web on la cossa quedava més clara.

Nosaltres , que som obedients , això hem fet i com era d’esperar hem quedat corpresos, a punt de l’ictus i amb la vesícula biliar a punt d’explotar davant el poti-poti de caire partidista , realitat lluny de tota legitimitat democràtica que ha permès que algú , sense cap legitimització pública del ple, hagi pogut fer i desfer , i el que és pitjor, destinar milers d’euros de manera personal i partidista , dedicats única i exclusivament al seu entorn personal i ideològic contemporani.

I diem això ja que després d’una presentació sense que abans ningú tingués cap mena d’accés al procés , sense possibilitat de presentar cap mena de projecte de futur, és a dir partint del buit públic absolut, resulta que fa ja un any que s’està treballant i que son molts els projectes en  els que s’ha intervingut i per tant s’hi ha destinat uns diners públics que han escapat de tot control ja que fins ahir en que es va presentar públicament el M|A|C no existia en la realitat ciutadana.

Però no. La mostra de Domènec a ca l’Arenas és una producció del “MAC” com ja varem denunciar , però també ho va ser “Modernitat amagada” una proposta que es celebrà a la Casa capell i de la que ni un ni quasi ningú en va tenir cap notícia. Però també que la mostra “Hic et nunc” estarà a Can Palauet els mesos d’Octubre i Novembre i que d’abril a santes tindrem al mateix indret “Fairy tales” una altra producció contemporània. Això per no dir que es produirà , juntament amb la Pau Gargallo (s’ha de cuidar a la família i als amics ) el projecte “Skate invaders” destinats a la construcció d’un skate park i a la il·lustració de planxes d’skate. Un projecte que queda ben clar és transcendental.

Tot això sense que de manera pública s’hagi fet cap convocatòria als artistes mataronins de tota mena per accedir a presentar un projecte, una idea , una il·lusió. Tot ha estat per els amics, amiguets o amigots que han gaudit així de manera fraudulenta , al ments èticament , dels diners públics de la nostra ciutat.

En resum una absoluta vergonya.

Però al costat de tot això hi ha un conjunt de preguntes directes que Cultura hauria d’explicar de manera pública i ben clara , com poden ser:

Amb quins diners es disposa?.

La direcció de Gisel Noè a on i per qui ha estat aprovada?. Quina és la durada de la mateixa i sota quin control reglamentari es troba?

De quina manera i per qui s’evaluen les propostes presentades al MAC?. Si a més de la direcció hi ha altres membres , com han estat escollits i per qui, i per qui han estat ratificats com a persones neutrals i competents per exercitat aquesta tasca?.

Quin és l’inventari tècnic de que disposa el MAC que , com a mínim hauria de ser el que disposava Can Xalant?.

On es troben aquests elements , que s’ha de fer per sol·licitar el seu ús i quins son els preus públics per el mateix ?.

Qui ha atorgat el poder al MAC per fer que les seves activitats tinguin posició de privilegi damunt qualsevol altre activitat artística, en els espais públics de la ciutat com son Can Palauet ( vedat a la plàstica) i ca l’Arenas (vedat als artistes plàstics actual però no als contemporanis )?.

Preguntes , que amb d’altres més explicatives , bo seria que respongués de manera clara la regidoria de Cultura , a bon segur la regidoria menys transparent de l’Ajuntament mataroní. Afegint a ser possible una reflexió al voltant de si els preocupa l’absència massiva d’artistes plàstics en la presentació. (En directe i per el fb vaig dir que no hi havia ningú, però a posteriori vaig poder veure a Pol Codina, Marta Duran i Ester Aliu) .

Però com que a grans mals grans remeis vull fer públic que aquest matí , i mitjançant el web del MAC he presentat al mateix el projecte “Tempus fugit” un projecte que ja vaig presentar en temps del regidor Graupera i del que com a resposta sols vaig obtenir silenci. Un projecte que en versió reduïda ( en autors i obres ) es presenta a partir d’aquest divendres a l’espai capgròs.

Aquest és el resum del projecte que he presentat , del que aniré informant de la seva evolució.

Tempus fugit

Exposició amb obres de 24 artistes plàstics mataronins (representant cadascun a una hora del dia ) que res tenen a veure , ans el contrari,  amb el concepte de contemporaneïtat que empra la cultura oficial mataronina.

Presentarien quatre obres cadascun , dues d’elles actuals i dues realitzades al menys 24 anys abans, podent-se així analitzar la seva evolució personal alhora que la general de la plàstica mataronina en l’entorn del concepte temps i molt especialment en el sentit de que l’artista és l’únic capaç de deturar-lo i fixar-lo amb la seva obra.

Crec que l’aposta pot valer la pena.

M|A|C (Mataró Art Contemporani) / JOSEP Mª CODINA

M|A|C (Mataró Art Contemporani)

El passat dijous el regidor de Cultura Joaquim Fernández sorprenia a tothom , menys als de la corda contemporània és clar , tot presentant el projecte de Mataró art Contemporani (M|A|C) juntament amb Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat. Un projecte aquest del que en dona magnífica notícia el capgròs de la mà de Vern Bueno i que podeu llegir aquí , amb el que obtindreu totes les dades per fer-ne un clar judici.

He de dir que de bones a primeres em va semblar perfecte. Sempre és bo que existeixi un recolzament públic a la creació i si la quantitat és tan respectable en temps de crisi com aquests 75000 euros que l’Ajuntament pregona,  millor que millor. Però és obvi que calia anar més enllà de les paraules oficialistes i de les promeses disposades a ser incomplertes.

Quedava sobre el paper, o millor dit, sobre les paraules dels presentadors , que tot era com un Can Xalant , del que segueix l’estela de més petita escala; sense espai físic estable, amb una major relació amb la ciutat ja que els treballs s’exposaran a Can Serra, Can Palauet i Ca l’Arenas i obert a totes les arts visuals.

Això permetia una petita esperança a la plàstica, en el sentit de que per una vegada fos escoltada la seva veu com a veritable creació contemporània com és la que conreen bona part dels artistes professionals de casa nostra , però el cert és que la curiositat serveix per descobrir allò que els polítics saben però no diuen , i evidentment, nuestro gozo en un pozo, com dirien els “castizos”.

És per això que us convido a visitar el  web del M|A|C. Un web en el que us podeu descarregar el dossier de premsa que es deu haver enviat a molta gent però que un , malgrat ser premsa d’art en dos mitjans de comunicació de Mataró i crític que forma part de l’Associació Catalana de crítics d’Art, no ha rebut ( després seguiran afirmant allò de que Cultura no té vedat a ningú ).

Un dossier en el que queda clar que el M|A|C és estrictament Can Xalant però sense el teòric control ( i dic teòric , ja que mai es va establir) del poder , amb el que el poder dels contemporanis es multiplica encara més, significant una volta més de dogal a la plàstica mataronina que segueix trepitjada en el seu camí a l’extermini.

Per començar el gloriós ens ja s’ha lluït. Tot el tema gràfic i disseny s’ha realitzat en un concurs restringit ( seria bo saber quin ha estat l’àmbit d’aquesta restricció ) i l’ha guanyat Albert Ibáñez amb Judith Rigau. Per aquells que no tinguin memòria Albert Ibáñez ha estat el nen mimat de Can Xalant , havent exposat ell sol en els espais municipals més que tots els artistes plàstics mataronins junts.Recentment ha estat el responsable del molt criticat disseny del catàleg de l’expo de Tàpies. Un catàleg magnífic en els escrits però pèssim per el disseny, convertint-lo en desagradable als sentits , convidant molt poc a la seva lectura.

I aquest fet penso jo que no és anecdòtic. Estic per apostar que dintre d’uns dies, i quan ningú de Mataró sap encara res d’aquest M|A|C, apareixerà un llarg llistat d’activitats previstes , artistes convidats, etc , etc..., que omplirà la guardiola de la despesa dels euros, sense que ningú aliè al poder fàctic dels Noè Systems hagi pogut ni tan sols preparar un projecte per a que sigui refusat.

Així doncs , ja ho sabeu , salteu d ’alegria.: Tenim M|A|C.

Encara que sols serveixi per que alguns facin el MEC ( Beneit, ximple. Fer-se veure ), amb aportacions dignes d’un MIC ( apòcope acceptat de mico), per a l’hora de la veritat presentar un MOC ( que hom sap el que vol dir).

JOSEP Mª CODINA a SABADELL

Potser l’únic aspecte positiu de la persecució a la plàstica que du a terme el departament de Cultura del govern municipal, està en que els artistes plàstics mataronins s’han d’espavilar per a sobreviure. Ho fan mitjançant exitoses exposicions fora de les nostres contrades que curiosament serveixen per donar nom i prestigi a una ciutat que els foragita dels seus cercles artístics en aquesta la seva política anihiladora de la plàstica.

El darrer cas és el de Josep Mª Codina que aquests dies està exposant amb gran èxit als prestigiosos espaïs de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Per que en gaudiu us deixo aquí l’enllaç al catàleg virtual de l’exposició, en el que em complau molt hi apareguin unes frases meves.