S’AIXECA LA PERSIANA DE LA NOVA TEMPORADA

El passat divendres , la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Llavaneres va disparar el tret de la nova temporada artística, encara que com és habitual el darrer dijous d’agost n’havia fet la prèvia l’espai capgròs, inaugurant l’exposició  de Carme Rigola.

Una temporada que de moment s’inicia amb força, amb expos properes de Didier Lourenço al Museu del Càntir, gravats a la Destil·leria i com no , la sempre popular col·lectiva del sant Lluc en la celebració del seu 75 aniversari. Per el que pertoca a les exposicions municipals, com sempre silenci i secretisme hermètic, encara que no esperem res de bo i amb el dubte de si tindrem exposició de gravats de Goya o no, en quin indret i de quina manera.

Abans però de comentar aquesta exposició valgui la pena, a tall d’inventari, recordar tres exposicions amb les que va cloure la temporada passada i de les que no vàrem tenir ocasió de parlar: per un cantó Antoni Luis presentava al casal aliança la mostra “4 estacions + Mediterrànies” un veritable estudi dels començaments i les motivacions que l’induïren a entrar en la línia cromàtica propera al pop art en la que es mou actualment. El grafisme i una imatge icònica d’una obra de Jordi Arenas, en son raó i causa.

Per altre costat al col·legi d’Aparelladors es presentà la mostra “Art en vidre” en un maridatge entre quatre artistes relacionats amb el forn del vidre com Marta Duran, Ricard Jordà, Mònica Vilert i Laia Arnau i un nodrit grup d’artesans que treballaven en l’esmentat forn vidrier. Entre els artistes cal destacar per damunt de la resta la finesa del treball de Mònica Vilert, mentre que entre els artesans el nivell de qualitat artístic era variable, mantenint-se sempre en l’excel·lència tècnica. Cal fer esment d’una anècdota que va produir l’exposició com és que en el cartell anunciador hi apareixien els noms dels comissaris i no els dels artistes i artesans participants En els milers d’exposicions que he visitat és la primera vegada que m’hi he trobat.

Finalment la Destil·leria  es produïa una edició més de la ja tradicional “seny i rauxa” amb la varietat de que en aquesta ocasió les obres estaven fetes a quatre mans el que donava un toc peculiar al present.

GUANYADORS  V CONCURS DE PINTURA DE LLAVANERES

Tal i com marquen les bases del concurs, els guanyadors del mateix tenen dret a una exposició col·lectiva a la que segueix una d’individual del guanyador del mateix.

Sempre he dit que aquesta col·lectiva conjunta serveix més per veure l’encert o error del jurat qualificador  que no pas per el propi artista ja que les condicions físiques de la sala limiten en molt les possibilitats explicatives del seu fer .

Enguany, i com ha succeït en les anteriors edicions, no podem pas dir que el jurat errés en el veredicte, ja que els tres artistes escoliits demostren  clarament el seu nivell i capacitats artístiques.

Rosa Solano , guanyadora del concurs, manté aquest camí de manteniment de la memòria amb el tèxtil com a referència i amb tots el seguit d’elements accessoris que  esdevenen protagonistes d’una memòria viscuda que no vol quedi en l’oblit, ni en el calaix de sastre, mai tan oportuna la frase feta, de la memòria col·lectiva. Sensibilitat, ingeni , plasticitat i intenció de reflexionar. Magnífica presència la seva.

Miquel Arnau ens presenta una sèrie de paisatges de la seva línia habitual, en la que el mateix depassa els  seus límits habituals , abandonant en certa manera el caràcter figuratiu per endinsar-se en l’ànima del paisatge, en la força interior del mateix. Unes obres que acompanya amb altres de la sèrie “paisatges amb figura” en la que encara no acaba de trobar l’equilibri entre les parts , provocant-se un desequilibri entre fons i forma que cal millorar.

Finalment l’escultor Pere Bàguena, amb l’ajut de la col·laboració de Mireia Oliva ens demostra l’evolució en aquets caminar conjunt de fusta i metall , en la creació d’un conjunt d’obres vives, palpitant i amb una atracció visual evident.

Unes individualitats que en el col·lectiu es complementen a la perfecció confegint una atractiva exposició que demostrant la vàlua dels participants, certifiquen alhora l’encert dels jurat que els va qualificar.

 

Col·lectiva Guanyadors del V Concurs de Pintura i Escultura de Llavaneres

Del 3 al 26 de setembre de 2021

Can Caralt. Museu Arxiu de Llavaneres

 

 

 

V CONCURS DE PINTURA I ESCULTURA DE LLAVANERES

Els darrers dies de Novembre i aprofitant l’avinentesa de la Festa major de la població, es va fallar el V Concurs de Pintura i Escultura organitzat per el Museu Arxiu de Llavaneres. Un concurs que ja ha arrelat intensament en el món artístic no tan sols comarcal, ans estenent-se molt més enllà, a bon segur per l’acurada organització del mateix, i per que no dir-ho per la mirada cap a l’art actual que s’ha produït tant en el que pertoca als premiats com als seleccionats, en totes les edicions anteriors.

Enguany el nombre de participants ha estat de 77, una mica inferior a l’anterior edició, segurament degut a les dificultats de presentar les obres a concurs, per el tancament perimetral de les poblacions , el que impedia els caps de setmana  acostar-se al Museu a dipositar les obres, tal i com havia succeït majoritàriament en les anteriors edicions.

El jurat va estar format en aquesta ocasió per Agit Baqué, directora de l'espai cultural La Destil·leria de Mataró, Ainhoa González, llicenciada en Història de l'Art i museòloga, i Núria Poch, directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró–Col·lecció Bassat, els quals van apostar per una selecció de finalistes més reduïda que en anteriors edicions, conformada per 19 obres, de les que 5 eren escultures  i 3 gravats

Els artistes seleccionats han estat Máximo Almeida , Miquel Arnau , Pere Bàguena /Mireia Oliva, Anna Ballester , Manel Campaña , Marta Casas, Anna de Jaime, Lluís Gómez, Michèle Le Pape, Cecília Morales; Joan Pascuti, Abel Pruñonosa, Xavier Puente, Lluís Puiggròs, Joan Rossell, Narcís Sala, Olga Serral, Rosa Solano Jordi Torrent, i d’entre ells els guanyadors van ser:

Primer Premi per “Couturieres- bleu”, tècnica mixta sobre tela de Rosa Solano.

És aquesta una obra de la sèrie que l’artista manresana ha dedicat a homenatjar el món tèxtil i molt en especial a les costureres. Obra molt semblant plàsticament i amb idèntic missatge que l’obra amb la que va guanyar l’any passat el Concurs d’artistes manresans. Obra amb més intensitat conceptual que no plàstica, però evidentment d’alt nivell.

 Segon premi  per l’obra sense títol i tècnica mixta de Miquel Arnau

 Miquel Arnau és un d’aquests grans artistes malauradament poc coneguts. Dedicat professionalment a la restauració, amb reconegut prestigi en aquest món, ara sembla que posa més accent en la seva pintura que mai ha deixat del tot de costat. Aquest paisatge , a bon segur, realitzat per la zona de Sant Jaume de Traià d’Argentona, és una excel·lent demostració del paisatge modern i actual, amb intencionalitat de traç i amb agosarada cromàtica. Una magnífica peça.

El tercer premi és per el treball realitzat a quatre mans per Pere Bàguena ( fusta) I Mireia Oliva (ferro) , de títol ”L’origen”.

 

És aquest un magnífic treball en el que es conjuguen a al perfecció l’habilitat en el treball de la fusta de Pere Bàguena , espectacular en les seves creacions , amb l’afegitó metàl·lic que aporta Mireia Oliva que dona un aire modern i actual a una peça visualment molt atractiva i conceptual i tècnicament molt ben treballada.

Un palmarès d’alt nivell que manté la línia de les anteriors edicions i que ha de ser el preludi d’una nova edició en un ambient de vida normalitzada que faci d’aquest magnífic concurs un element important en el context de l’art català.

Però en espera d’aquest retorn a la normalitat i aprofitant ara l’eixamplament perimetral als àmbits de la comarca, és fàcil recomanar la detinguda visita per l’alt nivell de l’obra seleccionada i com passa en tot concurs, raonar, aprovar o discrepar del veredicte del mateix.

Felicitats a guanyadors, seleccionats i especialment a la gent del Museu de Llavaneres per la seva ingent tasca de promoció de l’art.