Avui la premsa s’ha fet ressò de la
magnífica noticia de la donació per part dels hereus de l’editorial Gustau Gili
al Museu Picasso d’un impressionant llegat format per dibuixos, gouaches, gravats
, llibres d’artistes etc del genial artista madrileny que pertanyien al fons de
l’editorial fruit de l’amistat personal de Gustau Gili i la seva dona amb
Picasso que va fer que van ser els únics aliens a l’entorn familiar que van
assistir al seu enterrament.
( Si us interessen els detalls
podeu enllaçar la notícia aquí)
La notícia m’ha complagut molt i no
tan sols per el fet de que en poc podrem gaudir d’una bona exposició amb aquest
fons particular ans també per que per a mi l’editorial Gustau Gili és la clau
de la meva dèria de coneixement artístic.
Dic això ja que allà per l’any
1955-56 , aquesta editorial va iniciar la col·lecció Minia. Constava aquesta d’uns
petits llibrets que apareixien periòdicament ( crec que cada mes ) dedicats a
un artista ( en el seu tot o en una part ) i en el que hi havia 15
reproduccions a color i un petit escrit d’un saberut de l’artista ( generalment
estranger) que també anava acompanyat d’altres reproduccions en blanc i negre.
Jo no arribava als cinc anys per un
llavors i començava a llegir. Cada llibret que arribava a casa m’era explicat
per el meu pare amb el que comentava el que jo sentia, fos l’artista que fos. Ja
podeu pensar el que podria dir.
Conforme va anar avançant la col·lecció
la juguesca es va anar complicant. I així feiem concursos d’endevinar obres d’artistes
d’aquells que un repassava incansablement mirant les imatges. I ja de gran em
recordava el meu pare que no acostumava a fallar. Repel·lent que era un. Com també em
recordava que els meus preferits era Piero della Francesca, Klee i Dufy. És a
dir , que mal gust no en tenia.
Ara aquella col·lecció està a la
meva biblioteca i per a mi és impagable. Quan la veig li dono mentalment les
gràcies per haver-me enderiat vers els camins de l’art , aquells que tantes
vegades em fan patir , però que alhora son font de les meves més grans
alegries.
(Les imatges corresponen a diversos
nombres de la col·lecció esmentada)
1 comentari:
que vella que sóc, perque jo en tinc i m'en recordo d'aquesta col·lecció!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada