dimarts, d’octubre 28, 2014

EDITORIAL GUSTAU GILI






Avui la premsa s’ha fet ressò de la magnífica noticia de la donació per part dels hereus de l’editorial Gustau Gili al Museu Picasso d’un impressionant llegat format per dibuixos, gouaches, gravats , llibres d’artistes etc del genial artista madrileny que pertanyien al fons de l’editorial fruit de l’amistat personal de Gustau Gili i la seva dona amb Picasso que va fer que van ser els únics aliens a l’entorn familiar que van assistir al seu enterrament.
( Si us interessen els detalls podeu enllaçar la notícia aquí)

La notícia m’ha complagut molt i no tan sols per el fet de que en poc podrem gaudir d’una bona exposició amb aquest fons particular ans també per que per a mi l’editorial Gustau Gili és la clau de la meva dèria de coneixement artístic.
Dic això ja que allà per l’any 1955-56 , aquesta editorial va iniciar la col·lecció Minia. Constava aquesta d’uns petits llibrets que apareixien periòdicament ( crec que cada mes ) dedicats a un artista ( en el seu tot o en una part ) i en el que hi havia 15 reproduccions a color i un petit escrit d’un saberut de l’artista ( generalment estranger) que també anava acompanyat d’altres reproduccions en blanc i negre.





Jo no arribava als cinc anys per un llavors i començava a llegir. Cada llibret que arribava a casa m’era explicat per el meu pare amb el que comentava el que jo sentia, fos l’artista que fos. Ja podeu pensar el que podria dir.

Conforme va anar avançant la col·lecció la juguesca es va anar complicant. I així feiem concursos d’endevinar obres d’artistes d’aquells que un repassava incansablement mirant les imatges. I ja de gran em recordava el meu pare que no acostumava a fallar. Repel·lent que era un. Com també em recordava que els meus preferits era Piero della Francesca, Klee i Dufy. És a dir , que mal gust no en tenia.

Ara aquella col·lecció està a la meva biblioteca i per a mi és impagable. Quan la veig li dono mentalment les gràcies per haver-me enderiat vers els camins de l’art , aquells que tantes vegades em fan patir , però que alhora son font de les meves més grans alegries.

(Les imatges corresponen a diversos nombres de la col·lecció esmentada)


1 comentari:

Lídia ha dit...

que vella que sóc, perque jo en tinc i m'en recordo d'aquesta col·lecció!!!!!!!!!