Tots sabem les dificultats econòmiques
de la Fundació Iluro per anar mantenint amb dignitat el llegat que li ha quedat
de la Fundació Caixa Laietana. I tots sabem que calia trobar solucions econòmiques
que permetin mantenir els elements del llegat per seguir seguint en la seva
tasca cultural pública.
Però els diners ,en aquest cas
evidentment necessaris,han pervertit la situació en alguns indrets
convertint-los en el peix que es mossega la cua. Sense diners no hi ha
activitat , però l’única manera d’obtenir diners perverteix l’indret i fa que
esdevingui impossible per aquells amb el nivell de qualitat exigible i en canvi
dona la possibilitat de la presència d’altres protagonistes sense el nivell
mínim exigible per a un indret com aquell. L’Ateneu del carrer Bonaire n’és l’exemple
més fefaent.
L’Ateneu és l’espai expositiu
emblemàtic de la ciutat. El lloc on vol exposar tothom i on llueix millor una
exposició per les seves dimensions i condicions espaials. Ara per exposar no
cal passar un dur sedàs i sí en canvi pagar una quantitat d’euros diferent
segons l’espai escollit ( zero, primera o segona planta). Així el que succeeix
que els bons artistes no exposaran mai ja que , amb raó, creuran que no han de
pagar degut a la seva qualitat i el que sí veurem seran exposicions com aquesta
de “El sexe Femení” ,del grup Maresmart,
que no té el mínim nivell exigible per a un espai com el que ocupen , si de
veritat volem que l’Ateneu sigui essent un espai emblemàtic en la ciutat.
Nou dones conformen aquest grup de
Maresmart que vol agafar majoria d’edat amb aquest “El sexe femení” que omple
la primera planta de l’Ateneu. I dic vol per que no s’ha d’anar amb embuts per
dir que el resultat final és totalment fallit. Crec que ja es comença malament
quan es vol remarcar de manera clara una diferenciació de sexe , sense entendre
que en l’art aquesta diferència no existeix. No hi ha un art masculí com no hi
ha un art femení. No hi ha un art per a homes com no hi ha un art per a dones. L’única
diferenciació en l’art està en la qualitat. Hi ha art bó i hi ha art dolent. I
ambdues cares hi son presents a l’exposició.
La cara de la qualitat porta la
signatura de Núria Hurtado i Francesca Poza. Curiosament les dues practiquen el
gravat, encara que la segona també ens subjuga en el camp escultòric, i ho fan
amb una elevada qualitat. De la mataronina Hurtado ja hem pogut gaudir del seu
bon fer que ara accentua en una introspecció de la seva linealitat per
aprofundir en aquesta semàntica de línies i espais que tant bé domina , mentre
que Poza , que com veiem en les xarxes està en un excels moment, aposta més per
unes obres més llibertaries però fortament arrelada en els orígens tècnics ,
que li serveixen com a fonament d’uns pensaments estrictes però lliures, i fortament
arrelats al concepte creatiu de quan la varem descobrir ja fa uns anys a Art i
gent d’Argentona.
Dues artistes de nivell que podrien
per elles omplir amb nivell i qualitat tot l’espai, cosa que no és pas possible
e el desgavell de la resta. Còmic, siluetes , il·lustració, joieria, rostres,
fotografia... disbauxa variada com si d’un mercadillo de festa popular es
tractés i és clar , no és el cas.
Maresmart no ha composat la mostra com
caldria , és a dir, com una mostra coral i simplement ha procedit a una
distribució d’espais deixant llibertat en l’exposat i queda clar que el
resultat és del tot pobre. És veritat que prestant molta atenció apareix un
detall aquí i allà, però que queda ofegat en la inconsistència d’un poti poti
que no té res de concepte expositiu i si d’un garbuix d’individualitats que
enfonsa al global i no dignifica per res l’individual.
Una exposició que cal visitar per
Poza i Hurtado i que ha de servir per reflexió de la Fundació en el sentit de
que mostres d’aquest caire no s’han de permetre si no es vol que l’Ateneu perdi
en un tres i no res, el seu senti de sala noble i important en el petit món de
l’art de casa nostre.
8 comentaris:
Sembla mentira que un home que treballa a sanitat ,pugui fer una crítica d'art.
Fes analíticas que aixo si es lo teu,gracies.
"Còmic, siluetes , il·lustració, joieria, rostres, fotografia" uff quina barbaritat... No se com s'han atrevit aquestes noies...
Ara sense bromes ¿De veritat? Va home va... tu dedica't a lo teu que aquest grup d'artistes han expressat el seu art com han volgut, que per això és art.
M'impressiona la llibertat amb la que un individu pot jutjar el treball i l'esforç que un grup d'artistes que intenta fer-se un lloc a Mataró ha presentat a la Fundació Iluro. M'impressiona perquè en tota la crítica no he trobat un sol argument convincent que em fes reafirmar les seves paraules. Només he trobat paraules sense sentit ibque tenen una clara intenció despectiva cap a aquest grup d'artistes. Per començar, aquest home inicia l'escrit marcant dos classes d'artistes: els que pagen per poder exposar i que per tant, no són suficientment bons per exposar per qualitat i no per quantitat i per altra banda, els que són tan bons que no els cal pagar per exposar ja que tenen les portes obertes a totes les sales. I jo em pregunto: des de quan un artista (i més en els temps que córren) no ha de lluitar per sortir endevant i poder fer-se un lloc en el panorama artístic? Costi el que costi, si tens un objectiu, t'hi encares i el persegueixes i si això implica pagar per un espai en un local, ho fas. Per aquest motiu veig que aquest personatge que es fa anomenar "crític" no té ni idea dels ulls i el context amb els que ha de mirar una exposició, perquè el seu desbocament d'adjectius qualificatius i despectius s'allunyen molt de l'opinió dels que ens hem acostat a obervar i mirar l'exposició sense jutjar ni pel nom amb el que es firmen les obres ni pel que veiem a simple vista, sinó que ens hem aturat a mirar i gaudir de cada obra i després, hem observat el conjunt per finalment poder opinar. Dic això perquè es veu d'una hora lluny que no ha invertit ni cinc minuts en deixar sorprendre's i descobrir així tots els detalls i les petjades que les autores han deixat impregnades en cadascuna de les seves obres, perquè si ho hagués fet de ben segur sabria que aquesta exposició no té la intenció de divir l'art per sexes sinó que el que vol, es posar de manifest la figura femenina a través de l'art. Per tots aquests motius, considero que una persona que no sap mirar ni observar no pot saber criticar. I que la opció fàcil sempre és empeitar a qui es treballa i s'esforça per ocupar un troç de paret amb una obra que li ha costat un esforç, una dedicació i unes hores que no pas criticar a aquell a qui tot el que fa agrada i gaudeix d'un nom i d'un cert prestigi.
En definitiva, això demostra que qui no té feina, el gat pentina.
El 23 de Maig d’enguany es va inaugurar en l’espai de l’antic Ateneu de Mataró i avui sala de la Fundació Iluro de Mataró l’exposició de nou artistes mataronines que presenten les seves obres sota el nom EL SEXE FEMENÍ.
En primer lloc agrair als responsables de la Fundació Iluro el seu suport i la col·laboració mostrada per tal que artistes de la nostra Ciutat puguin gaudir d’aquest espai no limitant-lo a noms pot ser prou coneguts i obrir-lo a totes les noves propostes que puguin anar sortint, encara que això no sigui del gust d’algun autoanomenat crític d’art que pel que jo sé encara és l’hora que ens ha de mostrar als mataronins quin és el seu currículum com artista i en quina escola va desenvolupar els estudis de Belles Arts o Historia de l’Art.
Vostè es dedica a disparar a tort i a dret carregant-se la mostra de la mateixa manera que ho va fer en exposicions d’altres col·lectius de Mataró que anyalment presenten una mostra dels seus treballs en aquest mateix espai.
En el seu escrit fa referència en un to que a mi m’ha semblat despectiu que disposar de la sala costa diners i per tant diu que la Fundació Iluro va mancada de recursos i s’ha d'obrir a qui ho pugui pagar, en detriment d’artistes que potser abans ho tenien “gratis total” i evidentment dintre l'orbita i els gustos seus
Realment crec que no s'ha n'adona de què va l’exposició, estan dient EL SEXE FEMENÍ, no l’art Femení,a què ve la dissertació sobre Art masculí o femení si l’Art no té sexes, això és evident es Art i punt, el que em porta a pensar que en sap sobre Art?
Per sort no tots els crítics són iguals i la gran majoria són uns grans professionals que saben criticar i opinar sense ofendre.
JOSEP Ll.
Benvolgut Pic:
Podria indicar-me on ha exposat vosté les seves pic tures?
Quina mosca l'ha pic cat per dir que la Fundació Iluro es ven per quatre euros?
De totes maneres si és per això, uns quants amics i jo l'hi paguem a escot la sala perquè hi pugui exposar
Manel G.
Que curiós, cerco "Pere Pascual" a Google-imatges i esperava que apareixes alguna obra feta per ell, però no hi ha res de res.
És molt fàcil parlar malament de qualsevol cosa, quan ni siquiera s'ha provat de fer. O potser sí, però és de tant poca qualitat que fa vergonya d'ensenyar.
Señor crítico de arte: Creo que se equivoca al catalogar de aprendizas a las componentes del grupo MaresmArt.
Para valorar al colectivo hay que conocer al personal, quien son? Que trayectoria artística les define? .Lo que usted con crítica destructiva expresa de "poti poti" no es más que una diversidad de muestras de lo que se cuece hoy y ahora entre nuestras nuevas generaciones, profesionales, emprendedoras y dedicación a la enseñanza es lo que hay detrás de las artistas.Con óleos, acrílicos, acuarelas y técnicas mixtas, grabados artísticos y grabados serigráficos, escultura vanguardista o clàsica, dibujo vector digital, papel artesano puro y duro, ilustración , y por supuesto tecnología punta como complemento de la joyería actual, todo eso lo batimos con una buena base de dibujo, que es la madre de todo( mano y lapiz o pincel) y con los años de trabajo y esfuerzo se puede optar a exponer en una sala de prestigio como la sala Ateneu. A eso no se le puede llamar de ningún modo aprendizas, creo yo que trabajadoras veteranas con ánimos de empujar arte fresco, color y tecnología que a los artístas con nombre consolidado se les permite.
Opino como mujer de 60 años, con.mirada apasionada en detalles artísticos que intuyen un algo personalmente femenino , al igual que a los hombres se les adjudica el terreno artístico plasmado a nivel de perspectiva visual en el espacio. Todo complementario y el arte sin sexo naturalmente.Gracias por la posibilidad de comentar en su blog, una currante mataronense dedicada al dibujo y al grabado desde bien joven y también aprendiza siempre de las nuevas tendencias como todos!!.
Benvolgut? Pere
Dius que fa quaranta anys que fas de critic, bé si en quaranta anys no has après res d'art ja va sent l'hora de què ho deixis, i com que estàs a prop de la jubilació pots aprofitar el temps lliure per assistir a classes d'oient (si es que la pensió no et permet llogar la sala de la Fundació Iluro) en qualsevol facultat de Belles Arts per tal de tastar en viu l'espiri't de creació, il·lusió, sentiment , passió i emoció que tenen els Artistes, sí, ho he escrit en majúscules en vers de les seves obres.
Com comprendràs no et llegeixo mai perquè per mi no mereixes cap crèdit, solament ara i quan has tractat d'aprenents a un col·lectiu d'artistes que amb els adjectius que en les línies anteriors he descrit, han presentat la seva mostra he decidit dedicar-te aquestes paraules per dir-te que qui ha de aprendre molt ets tu i disculpa si et tutejo, però jo el Vosté el faig servir per a les persones que respecto cosa que no és en el teu cas.
Manel G.
Publica un comentari a l'entrada