COL.LECTIVA D’ART 2023. ANTIGAMENT DITA “LA SANT LLUC”

 

Un , anava avui amb il·lusió  a visitar la col·lectiva de Sant Lluc d’enguany, tal i com fa justament 50 anys ( 1973) ho vaig fer per primera vegada de manera oficial i vaig realitzar la meva primera crítica a aquesta col·lectiva.

Encara que no son 50 si no 49 les crítiques que amb la d’avui hauria fet a la Festa Major de l’art mataroní, ja que en el 1974 vaig fer la mili i no vaig poder assistir-hi, i  en el 1984 no hi va haver col·lectiva després de que varen plegar els nomenats com “santlluqueros”, és a dir, A. Boix, E.López, Joan Parés i S. Pujol.

Hi anava amb el desig de veure que es cou en aquest Mataró artístic d’ara mateix, encara que vista la llista prèvia de la mateixa els dubtes qualitatius em dominaven. Però en quan he arribat, i després dels penosos discursos inaugurals , passejant per la mostra m’he trobat amb un titular que demostrava de manera ben evident que no estava a l’habitual col·lectiva de Sant Lluc, en honor al patró dels artistes i organitzada des de fa vint-i-quatre anys, si no vaig errat, per l’Associació que porta el seu nom, si no que l’associació que enguany ha canviat de direcció, ha decidit canviar també el sentit expositiu i ha organitzat una exposició de títol tan neutre i eteri com “COL.LECTIVA D’ART 2023”, carregant-se la història de bona part de l’art mataroní.

Per tant, i seguint les directrius del títol que l’hi han donat els organitzadors, ja no podem parlar ni comentar , i molt menys criticar, les importantíssimes absències de la mostra  per la senzilla raó que ja no estem davant La Sant Lluc de sempre, si no d’un altre col·lectiva de 80 autors, que no pas artistes ,que inaugura anyada i nom. I així ho farem.

Aquests autors, dels que en sobren la meitat, per poder parlar d’artistes, presenten una col·lectiva difosa , sense lluentors especials i amb la mediocritat com a nota mitjana. D’entre ells un ha garbellat, per poder destacar a P. Bàguena, C. Boleda, E. Casado, A. Chaves, M. Duran, LL. González Viza,  A. Jaime, F.X. Llorca, V. Luccioni, M. March, T. Martí, . M. Montserrat, J. Nin, R. Pla, E. Punsola, T. Safont Tria, L.Mª Segura, O. Serral, J. Simon, S. Vilaseca i M. Vilert. 

Una vintena d’autors amb obres potents que responen perfectament al seu camí habitual. Unes obres que per elles mateixes donen potència i força a una col·lectiva intranscendent un cop més per l’acceptació de treballs de gent que està molt lluny  de ser considerada artista i que son uns simples pintors de diumenge o de treballs artístics i que de cap de les maneres haurien d’ocupar un espai en una col·lectiva dedicada a sant Lluc, patró dels artistes,  però, ah perdó, que ja no  és aquest el cas,  que és simplement una col·lectiva, suposo que per obrir temporada.

I com que d’això es tracta, millor ni tan sols nomenar el llarg llistat d’artistes mataronis de reconegut nivell i qualitat que no exposen en la mateixa. Ells amb la seva absència son els que més es noten a faltar.

Sortosament l’associació Sant Lluc ha decidit homenatjar a Pere Casanovas, el reconegut escultor mataroní, amb la presència d’un petit mostroari del  seu fer, especialment amb peces de mida petita i que esdevenen en la gran estrella de la mostra i mereixen tota la nostra atenció i aplaudiment.

Esperem que l’Associació Sant Lluc, reaccioni davant el greu error d’enterrar una col·lectiva històrica i tingui a bé fer-ne l’oportuna correcció , tant en el nom com en el tarannà general de la mostra. Si és de Sant Lluc sols hi poden participar artistes. I potser, per que en son molt conscients, justament per això han canviat el titular de la mateixa.

Acabem doncs com pertoca amb l’esperança de que arribarem als 50 sant Lluc. I com no amb el crit de rigor, que enguany tampoc s’ha sentit a la inauguració

VISCA SANT LLUC.