El 23 d’Octubre de 1973, just el dia en que complia 22 anys,
és a dir que enguany en farà 50 ,
vaig iniciar seriosament la meva etapa de crític d’art . Va ser amb la crítica
a la col·lectiva de Sant Lluc que però un llavors havia reiniciat la seva
activitat tan sols un any abans.
Si obviem el període militar, des de llavors he mantingut la
meva activitat crítica en els mitjans periodístics locals, el Diari de Mataró, Ràdio
Mataró i televisió de Mataró, amb intervencions en altre mitjans com van ser Cadena 13 o El
Maresme, convertint-me, molt al meu pesar, en l'únic crític d’art local, el que
òbviament m’ha causat uns certs problemes que he intentat superar, disfrutar i suportar de la millor
manera possible.
En aquests 50 anys la meva veu ha esdevingut, la única veu
pública, amb la companyia del meu pare i mestre que morí deu anys després, en la crítica local, ja que tan sols i de formes
molt escasses i puntuals, altres persones han exercit aquest paper, el que m’ha convertit en el
protagonista incòmode que no ho accepta tot i que és capaç, pel meu caràcter,
de cridar i protestar contra allò que no em feia el pes, el que ha comportat el menysteniment, constant, de part de l’art de la ciutat i molt espeailment del seu poder, amb un
Ajuntament absolutament inepte, inútil i incapaç de dur a terme cap activitat positiva
per gestionar i aprofitar la riquesa , quantitat i qualitat de l’art local i els seus artistes, i unes entitats i empreses
que sols han vist l’art com element d’aprofitament i mai de servei. Ara, cinquanta
anys més tard és evident que no canviaré el meu pas.
Per tant, deslliurat de tota responsabilitat, amb quasi 72 anys a
l’esquena i lliure més que mai, vull seguir en el camí que he conreat en
aquests 50 anys. Vull seguir opinant d’art , del que alguna cosa sé,
col·laborant amb tot aquell que vulgui jugar net, i seguir expressant amb tota naturalitat, la meva llibertat les idees al voltant de l’art i mantenir la crítica de les exposicions
que es facin a la nostra ciutat i comarca. Que per el simple fet d’haver seguit durant aquets temps, més del 99% de les activitats artístiques que en ella s’hi ha realitzat, crec
que em dona prou dret a alçar la meva veu.
O sigui que sentint-ho molt, continuarem amb aquesta columna
, que esperem sigui més sovint que en temporades anteriors. I espero seguir amb els lectors fidels que la
segueixen.
I per començar demà comença temporada la sant Lluc a l'habitual espai d’Aparelladors. Allà hi serem per veure, i esperem que gaudir, de
l’obra de Josep Veciana que esperem i desitjem inauguri amb brillantor una
temporada que a priori no es preveu brillant. Ojalà, i com tantes vegades ha
passat, ens equivoquem en el nostre pronòstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada