JOSEP VECIANA: “PASSAT.... FUTUR “

 

Exercir el paper de crític implica conjugar l’opinió personal de l’obra presentada però alhora conjugar-la amb la realitat creativa del presentat. Un difícil exercici d’equilibri que a voltes es fa difícil d’explicar i estructurar. Això és el que m’ha passat amb el treball de l’artista Josep Veciana, encarregat d’inaugurar la temporada artística de la sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró

Josep Veciana és autor d’ample i conegut recorregut, encara que vingut a menys en els darrers anys. Ara exposa per primera vegada a Mataró , tot presentant la mostra “Passat... Futur” en la que intenta conjugar dues cares oposades del seu fer.

Per un costat ens presenta  un seguit de pintures de línia pop, d’alta densitat cromàtica en la que juga i conjuga fins a la sacietat amb la figura de Sant Sebastià , i per l’altre en la paret petita de la sala, ens ofereix una mirada al seu passat amb una desena d’obres de petit format en les que ens ofereix una abstracció personal . D’aquí cal pressuposar el títol de l’exposició que no és altre que “Passat... Futur”.

Amb un excés general d’obra, supera la trentena d’obres presentades, , el treball de Veciana, es fa difícil de digerir en la repetició. Els seus Sant Sebastià que es veuen  agradablement en les  obres de mides grans que presenta, esdevenen en la repetició, al meu entendre, com monòtons i estereotipats., no aconseguint amb la força del color donar intenció a bona part de les seves obres.

Vista d’aquesta manera, l’exposició es redueix a tan sols una mitja dotzena d’obres que aguanten un anàlisi i ens poden parlar de l’autor i dels seus missatges. La resta, per un costat és passat , del que l’autor no es vol oblidar ja que barreja catàlegs de la mostra d’avui amb la de fa vint anys, buscant més el record que la realitat.  I evidentment amb mitja dotzena d’obres que tenen un cert valor no n’hi ha prou per fer una exposició que mereixi ser salvada.

Però en parlar amb la gent present a la inauguració i amb els promotors, la visió era molt diferent. Per ells aquesta exposició podia ser la de la recuperació creativa i pública de l’artista. I un, en discrepa profundament. Per que Josep Veciana si de veritat vol recuperar el temps en l’art perdut, ha d’aprofundir en la seva línia, oblidar monotemes i principalment enterrar el passat. El seu futur està en el desenvolupament d’aquesta figuració cromàtica , cercant una certa varietat i oblidant temps passat, que ho vulgui o no, no tornarà.

Una exposició, aquesta la d’Aparelladors, que paga la pena visitar per les obres de mida gran, que mostren la capacitat i qualitat de l’artista Josep Veciana, però que cal oblidar per les pintures d’un passat i per la repetició estereotipada del monotema eix i a bon segur raó, de la seva exposició

 

Josep Veciana. “passat... Futur”

Col·legi d’Aparelladors. Mataró.

8 de setembre al 8 d’octubre de 2023