SANT TORNEM-HI

 

Com que avui comença el curs escolar, nosaltres fem el mateix i obrim la nova temporada d'aquest Transport Públic en el desig i afany de que serveixi  per deixar comentades les exposicions que es realitzin per la comarca i les novetats artístiques que en ella s'hi produeixin , tal i com   fa des de setembre de 2005, que ja son anys.  

En realitat ja fa uns dies que la temporada artística va endavant. I diem això d’endavant malgrat les evidents deficiències en espais expositius a la comarca i molt especialment a Mataró que està en el pitjor moment expositiu dels darrers 50 anys. 

I ho està, no per la manca d’artistes de valor, dels que en disposem d’uns quants, i sí per l’absència d’espais expositius, degut a l’abandó d’aquesta tasca per part  municipal i per la desaparició de l’activitat expositiva individualitzada per part de la Fundació Iluro, que prefereix recolzar el futbol i el pàdel a no pas les arts i els artistes.

Així comença a quedar ben clar als artistes i afeccionats mataronins que aquest any tocarà anar, i ben sovint, a les poblacions properes per gaudir d’art en unes condicions normals, quasi desaparegudes en la capital de la comar

De moment i per començar , caldrà recomanar el desplaçament a Llavaneres per visitar en el seu Museu l’exposició “Parlar de Silencis” de l’artista manresana , resident a Barcelona, Rosa Solano que va ser guanyadora fa un parell d’anys del Concurs organitzat per el mateix Museu.

Si recordem la peça guanyadora del Concurs recordarem el complex i alhora equilibrat col·lage en la que l’artista homenatjava el món tèxtil tan present en la seva ciutat , principalment quan ella era més jove. Ara, passats tan sols dos anys i mig, ens retrobem amb una autora que no ens recorda a res aquella guanyadora, ja que se’ns presenta una autora entestada en trobar el seu jo artístic, amb una varietat tal de formats, tècniques i estils creatius que de primera vista , si l’espectador no sap que és una obra individual, fàcilment la podria confondre amb una mostra de caire col·lectiu i sense un lligam evident que mostri la possible unicitat de les peces exposades a la sala.

Una disparitat de forma, tècnica i temàtica que obliga a intentar descobrir les causes de la mateixa ja que no existeix cap raó aparent ni amagada, que doni unitat d’autoria a l’exposat. Però aquesta disparitat sí que curiosament manté un nivell tècnic i creatiu elevat, amb l’excepció d’unes juguesques cromàtiques que no hi pinten res i trenquen encara més la disparitat del presentat.

En la visita ens podrem trobar amb una Rosa Solano gravadora. Amb uns monotips intensos en la creació i potents en la globalitat del presentat, cal remarcar també el conjunt de peces escultòriques realitzats amb gravats coma a pell. Peces que contrasten amb les pintures cromàtiques realitzades sobre seda i preparades per a ser exposades al Japó o amb les peces pictòriques de caire vertical  que costa enquadrar en el conjunt de l’exposició.

Amb tot això, i un parell de coses més, Rosa Solano gesta una exposició  desconcertant per a un visitant normal  i és perd en la disparitat d’un batibull de conceptes que si ve en la individualitat marquen uns camins de bon fer i de qualitat, converteixen el total en un poti poti de molt difícil visió.

Una qualitat que ens permet recomanar la visita, sempre i quan es faci un anàlisi individualitzat o de poques peces, per aconseguir centrar una mica el bo però alhora dispa treball que Rosa Solano presenta a Llavaneres i amb la que iniciem temporada artística per terres del Maresme.

“Parlar de Silencis”. Rosa Solano

Can Caralt. Museu de Llavaneres.

De l’1 al 24 de setembre de 2023