QUAN ELS ARBRES NO DEIXEN VEURE EL BOSC

Després de visitar atentament i en solitud,  l’exposició de Lourdes Fisa que es pot visitar al Museu Monjo de Vilassar de Mar i que sota el títol “Artliving , conviure amb l’art” ens presenta un amplíssim recull del seu treball, em vaig preguntar com una artista és capaç de destruir la seva obra, pel general de força qualitat, amb una exposició tan egocèntrica i disbauxada com és aquesta.

 I puc entendre com els bons catadors d'art, que abunden per la zona, hauran patit en veure com el bon treball de l’artista quedava en quasi un no res, degut a una certa prepotència que tenen molts autors de creure que tot el que fan es bo i que per tant és exposable, sense entendre el que de veritat és i ha de ser una exposició .

La foto que encapçala aquest escrit ho diu tot. Allà hi veiem com les obres que pertanyen a les sales laterales, distorsionen amb la seva aparició, la força global i personal del magnífic frontal que en individual hauria de presentar l’exposició i dominar-la.

el fet es repeteix de manera constant i permanent amb els “calaixos” que formen la sala del Museu Monjo, que curulls d’obres i afegitons, no permeten l’acurada mirada dels treballs presentats i perjudiquen de manera absoluta el bon fer de l’autora.

Per què potser ja és hora de dir que Lourdes Fisa és una autora important a la que ,al meu entendre, la seva disparitat esdevinguda dispersitat, no li permet centrar-se en el seu propi camí i va d’un cantó cap un altre , a la recerca constant de la seva pròpia identitat, sense entendre en cap moment que cal centrar-se i treballar  en una direcció , per abandonar-la quan ja ens en sentim plens i hem copsat totes les seves possibilitats.

I a bon segur, aquesta manera d’actuar li ha permès èxits i exposicions importants, com ho demostra el seu ample currículum, però el cert és que la cosa varia quan l’autora no presenta allò en el que està treballant i vol fer una certa mirada al tot, o al menys a un passat més recent. Llavors, succeeix com en aquesta exposició, que l’amuntegament d’imputs ben diferents i diversos, tendeixen a donar una nota alta en els apartats i en canvi és decebedor en el sentit global de l’exposició.

És per això que recomano a qui s’acosti a la molt visitable exposició, que sigui capaç de convertir la mostra individual en col·lectiva, i faci mirada personalitzada de cada “calaix” dels que ofereix el Monjo. I en faci reset, al passar d’un a l’altre. Llavors es trobarà en una multiplicitat d’autors que comparteixen un espai comú.

Amb tot el que dic en aquest comentari ha de quedar molt clar que un ha quedat amplament decebut del global d’aquesta exposició, però alhora quan he intentat individualitzar cada tros d’aquest gran calaix de sastre en que Lourdes Fisa ha convertit l’espai expositiu del Monjo, m’he trobat amb una interessant autora , amb tècnica acurada, capaç d’expressar fins el fons les seves qualitats creatives i tècniques , però que alhora en comptes d’expressar-les en plats separats , ha confegit un gaspatxo de mil i gustos i colors , que no acaba de ser sentit, i el que és més important, comprés,per aquells que s’acosten a visitar-la.

 

Artliving. Lourdes Fisas

Museu Monjo. Vilassar de Mar

Del 3 de setembre al 15 d’ Octubre de 2023