Ja fa uns dies que volia reiniciar el blog
però com mai no hi havia cap notícia per comentar, cap exposició inaugurada,
cap activitat artística ni res de semblant, havent-se convertit la comarca en
un desert creatiu total.
Ara, cal esperar la inauguració d’aquest divendres
al Museu del Càntir en la que es presenta una mostra d’escultures de la Col·lecció
Bassat encapçalades , segons el cartell de la mostra, per una espectacular
escultura d’Alfaro que per si sola paga ja la visita.
La setmana vinent tocarà al Col·legi d’Aparelladors
on es realitzarà la inauguració d’una exposició que pot ser molt interessant ,
com és la de Mònica Dixon , l’artista que l’any 2017 va guanyar el 7è Premi de
Pintura Torres Garcia- Ciutat de Mataró. Una autora enormement interessada en l’estudi
de la llum, especialment la llum natural en contrast amb l’ombra, la soledat. Tot això reflectit en espais buits y geomètrics que no
existeixen .
Per acabar el seguit d’inauguracions el Museu de Llavaneres presentarà la mostra de
caire antològic de Matías Lizana, un autor que conformà part del grup de Pau Mañé
i va prendre part en les col·lectives d’aquells anys, finals dels setanta /
començaments del vuitanta , i del que ben poc n’havíem vist, fora d’un parell d’
exposició al Cap Gròs i al casal Aliança fa ja quinze anys.
Un despertar artístic de l’any amb prou d’interès
com és el nivell d’exposicions que podrem gaudir en aquest 2026 a Barcelona,
entre les que cal destacar per començar “Chez Matisse. El llegat d’una nova
pintura”, mostra provinent del Pompidou de Paris, el propietari més important d’obra
de l’artista, i que ara les passeja per mig mon
mentre restaura i posa en solfa la seva seu parisenca. L’expo , a partir del 27 de març) al
Caixafòrum una exposició que està
triomfant actualment a Madrid i que serà d’obligada visita.
El MACBA per altre part , en el mes de Novembre
ens presentarà l’exposició que abans estarà al Reina Sofia amb el protagonisme d’Aurèlia Muñoz, la gran
artista del tapis de qui es celebra el centenari del seu naixement.
Però sembla segur que la gran estrella expositiva
de l’any serà l’exposició que podrem gaudir a La pedrera d ‘Anselm Kiefer, de
qui poca obra seva s’ha pogut veure en el país, i ara tindrem ocasió de gaudir
del seu treball a la Pedrera a partir d’octubre, encara que qui vulgui veure’l
abans haurà de desplaçar-se al valencià Centre d’Art Hortensia Herrero que disposa de tres obres seves i a més
organitza d’abril a octubre una mostra temporal, que esperem visitar i veure
així aquest centre que encara no hem tingut ocasió de gaudir.
Poc més hi ha en els projectes expositius de
centres propers per aquest any 2026, i com no, res sabem del que ens oferirà el
nostre Ajuntament en les seves seus dedicades a l’art i en la que suposem que
la desídia i tristor seguiran dominant, és a dir res de nou en la nostra trista
i silent ciutat.
