NOVES EXPOSICIONS

Quan la temporada ja està en les seves acaballes i quan hom pensa ja més en les vacances que no pas en l’art , encara en aquests propers dies hi ha un seguit de noves exposicions de les que paga fer-ne esment i fins i tot aconsellar-les , abans fins i tot d’haver-les pogut visitar.

Així demà al Museu de Mataró s’inaugura la mostra: Senzillament Enric Quintana. Imatges i paraules d’Enric Quintana, aplegant les seves dues vessants creatives , com ho van ser la poesia i per damunt de tot la fotografia.

Així l’exposició estarà conformada per 300 fotografies distribuïdes en set àrees : Política , barris, personatges , moviment obrer , activitat cultural, racons de Mataró i fotògraf de premsa. Set àrees en les que tots aquells que d’una o altre manera vàrem viure els darrers anys de Franco i la transició , a bon segur ens veurem transportats per el temps i recordarem , que és una altre manera de tornar a viure , aquells temps, aquells moments , aquells fets i aquells indrets. Potser per això em sembla molt interessant la possibilitat que tindran els protagonistes que apareguin en les imatges , d’etiquetar-se i etiquetar indrets i fets per documentar de manera més clara els fets viscuts que van ser captats , amb mà de mestre , per Enric Quintana.

Dijous , i al mateix Museu de Mataró, serà el torn de Manuel Cusachs que de nou ens farà avinent la seva relació artística creativa amb Salvador Espriu tot presentat la sèrie d’obres que realitzà en els anys 80, basades en el poemes d’Espriu de la sèrie El caminant i el mur.

Encara que son obres que ja s’han vist, segueixen mantenint la seva perdurabilitat creativa i artística ja que tant la poètica d’Espriu, com la seva translació plàstica en les mans de Cusachs , tenen raó de persistència. Unes peces escultòriques que aniran ara acompanyades de dibuixos preparatoris i dels complements poètics i auditius per completar una exposició que malgrat el temps seguirà mantenint vigència i qualitat.

Finalment a Begemot, la galeria del carrer Fra Lluis de León , després d’estrenar-se expositivament amb l’obra de Joan Poch , ara ens presenten una mostra dual, amb les pintures de Paulí Josa i les escultures de Dogny Abreu.

Tant Paulí Josa, un barceloní afincat a Premià de dalt, com Dogny Abreu, un cubà afincat a Sant Just , van ser les veritables estrelles de la col·lectiva inaugural. Josa amb la seva abstracció i Abreu amb les seves inquietants figures , mostraven aquest art incisiu i ple de misteri que tan ens complau.

Ara , en aquesta mostra conjunta , serà el moment de demostrar la vàlua del seu fer, en una mostra que a priori es presenta molt atractiva i que caldrà visitar , en el desig de que serveixi de veritable palanca per arrancar definitivament aquest boig projecte de Begemot. Un projecte professional que bona falta ens fa a la nostre ciutAT.

Tres exposicions de prou qualitat com per acabar de manera mgnífica la temporada.

PERSONATGES DE LA COMUNICACIÓ

JOAN CATÀ

Fa un parell de dies que llegia la notícia de la dimissió de Joan Catà com a responsable de m1tv, un fet que lamento com a mataroní, com amant de la informació local, com a col·laborador de l’emissora i com no, com amic que em considero d’en Joan.

Fa molts anys que conec en Joan. Professional d’aquells amb majúscules ell, afeccionat amb tots els defectes el que això escriu, sempre que hem coincidit en un mitjà d’informació he trobat sempre en ell , no tan sols l’acolliment professional  ans el que és més remarcable, l’immens respecte per el paper d’aquells que com un , intenten aportar aquella vessant , en aquest cas cultural i artística , que tantes vegades és inabastable en els mitjans generalistes.

El seu paper a m1tv crec que ha estat exemplar. La seva saviesa en recuperar el to local i comarcal de l’emissora , trencant la fredor oficialista del seu predecessor , va aconseguir que m1tv tornés a ser allò que havia perdut que era ni més ni menys que la seva senya d’identitat, que no ha de ser altra que el de la televisió de proximitat.

La seva dimissió en veure el que s’acostava. El fet de deixar mans lliures per un nova etapa que ell , per honestedat i professionalitat , no podis dirigir de cap manera . El seu posat mereix tota mena de felicitacions per una dignitat que en moments com ara sembla perduda en els camps públics.

Per això i per molt més , per haver pensat que un encara tenia un paper en l’àmbit de la informació cultural local, i per altres coses que no venen ara al cas, gràcies Joan i saps que tots , els de dintre i els de fora, et trobarem a faltar.

ENRIC QUINTANA

Per la xarxa social m’assabento de la mort d’Enric Quintana , el fotògraf del Mataró de la transició. L’home que va saber captar com pocs tot el concepte polític, social, cultural que bullia en aquell Mataró dels 70 i els 80 i que el va saber trametre amb saviesa i qualitat , en el sempre difícil paper del salt que significa la imatge com a tal i/o com informació.

Lamentablement desaparegut de fa anys del Mataró actual, molts hem pogut gaudir de les seves imatges mitjançant la xarxa i ens hem pogut retrobar amb aquell Mataró , país autònom , de capital el Canaletas.

Fa uns anys va lliurar a la ciutat el seu arxiu fotogràfic. Com sempre ja hem fet tard , però ara més que mai i com homenatge obligat  és el moment de l’exposició del que tots estem convençuts , és un immillorable arxiu per recordar i examinar aquell Mataró de fa trenta i .. anys que forma part de la raó de mots.

Adéu amic.