És evident per a mi que la cura del patrimoni cultural d’una ciutat ha d’anar més enllà de la mirada llunyana a temps remots. Que l’avui és l’arqueologia del demà , i que cal ser obert en els objectius a conservar , primant uns criteris generalistes i de qualitat en front de la mirada personal d’aquells que manen.
Que a Mataró no és així tots ho sabem. Sembla que sols el pòsit dels segles sigui l’element que dictamini el criteri de conservació, deixant de costat altres apunts més propers i al meu entendre, a vegades més valorables.
Vagi aquesta prèvia per deixar damunt la taula un tema que m’ha arribat a mans , ves a saber si degut a aquest Patrimoni ( per mi ho és ) cartellístic que he anat mostrant. És tracta d’una obra de Josep Mª Rovira Brull que corre greu perill de desaparició , tant degut al seu pèssim estat de conservació , com al més que probable canvi de propietaris del local on es troba , el que a bon segur significaria la seva destrucció.
Es tracta d’una obra de grans mides ( 5 x1 metres ) , pintada sobre base de guix i fusta , que pressuposo es va realitzar allà el començament dels seixanta , quan la família Rovira aterrà a Mataró. La disposició de la mateixa indica que podria ser “separada” amb una certa facilitat per ser restaurada a posteriori.
És tracta d’una obra personal , entroncada perfectament en l’estilística de l’artista d’aquells moments , amb personatges i traços que li son ben característics d’una època de la que poc o res hi ha en les col·leccions municipals.
Penso que és una peça important que restaurada adequadament lluiria amb tota força en qualsevol dependència municipal , com ja tenim la prèvia dels murals de Tintex , i que sembla ser no significaria una despesa molt gran a les minvades arques ciutadanes , ja que seria força per sota del que costen les planxes metàl·liques que una rera l’altra apareixen en cada reurbanització mataronina.
Lamento la poca qualitat de les fotografies , però son les úniques imatges que m’han fet a mans, però si voleu admirar-lo en directe el lloc és fàcil. Bar Joan , al Cami Ral just a l’Havana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada