dilluns, de març 26, 2012

NEW FIGURES 2 . EDUARD NOVELLAS




Potser la més gran satisfacció per un crític impenitent en això de visitar exposicions , sigui quin sigui el seu protagonista , està en veure aquella mostra iniciàtica i pensar que allà hi ha futur. Apuntar el nom i deixar passar el temps per veure si encertes. Quan així és , no ho dubtin que és el nirvana.

Eduard Novellas és un d’aquets casos. Vaig tenir la sort de visionar les seves  primeres exposicions  i la desinhibició  amb la que afrontava la figura amb una certa passió entre vitalista i expressionista , donava ales a pensar que allà hi havia “matèria” d’artista. Ara passats els anys, tot ha quedat confirmat. Eduard Novellas ha deixat de ser , malgrat la seva joventut , una promesa per esdevenir  una veritable i ben positiva realitat, tal i com confirma amb la magnífica exposició “New Figures 2” que presenta a la sala d’exposicions de Can Caralt a Sant Andreu de Llavaneres.

Una sala que queda plena  a vessar d’intensitats artístiques , mitjançant l’escassa dotzena i mitja de peces que  ens presenta , en forma de figures i retrats.  I crec que cal fer-ne diferenciació estricte del concepte i no caure en l’imperdonable error en que va caure Ca l’Arenas en la seva mostra inaugural, dedicada al retrat i que no en tenia un com imatge corporativa i sí una figura.

Figura és com diu el diccionari , la representació d‘una forma , especialment la humana , pel dibuix. Mentre que per retrat hem d’entendre el mateix concepte amb l’afegitó de la necessitat de la identificació del retratat, tant en l’aspecte extern com en el de captació de les característiques personals interiors.

Ara i aquí , figures i retrats es donen la mà ja que en els dos aposta pels mateixos caràcters. Conceptualment segueix amb el domini aclaparador  que li permet no tan sols vestir l’estructura de l’obra de manera perfectament adient , ja sigui mitjançant el “posat” tradicional , en el que podríem dir concepte clàssic del retrat , ja sigui en el concepte global o de grup , en el que les diverses figures es complementen, marcant  per si mateixes les distàncies i els privilegis de protagonisme, per confegir un tot coral que incideix clarament en l’espectador.

Aquest potser és justament el punt clau en el treball de l’artista . Eduard Novellas no vol de cap de les maneres fer un treball que sols tingui una possible mirada , la de l’espectador. El seu és un treball de força recíproca: L’espectador mira , però alhora se sent observat per el retratat , en una dialèctica de tensions , mirades i comunicació. Una mirada dual que ens obliga a intentar endinsar-nos en els mateixos i resituar-los en els nostre àmbit personal i general.

Aconsegueix així unes obres de fermes estructures que accentuen el seu poder mitjançant el concert tècnic que desenvolupa Novellas amb tot encert. Ja sigui el dibuix que segueix el ritme gestual que tant li agrada ; ja sigui el color que s’estructura pla i dispers en un joc equilibrat d’oposats i complementaris. Ja sigui fent ús del propi material estructural ( fusta , paper de diferents tonalitats ... ) per convertir-los en part pròpia de l’obra ; ja sigui amb l’atreviment  d’un anar més enllà sense por de desballestar res.

Tot això configura una mostra rotunda , impactant , de molt alta qualitat en la que és difícil quedar-se amb alguna peça en concret ja que cap d’elles desmereix en res a les que l’acompanyen, potser amb l'únic però a l'obra triada com a cartell de la mostra que no fa justícia en res al global de l'exposició.

New Figures 2 és una exposició que marca ja un camí sense retorn en el treball de l’artista mataroní . Una exposició que de nou dona protagonisme a la figura i al retrat i ho fa amb la dignitat que sols els grans artistes poden expressar. Tot en una exposició d’obligada , lenta i repetida visita.

Una exposició simplement emocionant

Felicitats.