BIENNAL TORRES GARCÍA. COMENÇA LA CARRERA

Si hi ha una cosa per la que estaré eternament agraït a la gent del Sant Lluc és per la Biennal Torres García. I dic si hi ha una , ja que els hi estic agraït per moltes més, encara que de tant en tant  se m’escapi alguna garrotada, ja que la Biennal ha estat per a mi com un alliberament a una càrrega pesada.

El meu pare va lluitar molt per una Biennal i a més a més tenia clar que s’havia d’anomenar Torres García, que n’era la seva passió. Per ella va lluitar amb totes les seves forces com ho va fer també per el reconeixement públic de  l’artista  per el que va moltes vegades va demanar un carrer al seu nom que  al final va aconseguir en Santi Estrany. ( Si algú fa reflexions al respecte del nom de la biennal que quedi ben clar que seran seves i no pas induïdes , i ho dic per el que s’ha vist escrit en algunes ocasions).

Ara , segons sembla , comença la carrera de la seva sisena edició i que voleu que us digui però hi ha molts detalls que em preocupen. Estimo la Biennal com  pocs, per les raons que he dit i per altres que em guardo, que han fet que cregui sincerament que en el concepte de la mateixa, algun bocinet , i em conformo amb el més petit, alguna cosa té del meu fer. Potser per això, per un cert sentiment de propietat, he de dir ben alt que les coses no comencen bé.

Ja fa uns dies que vaig expressar la meva queixa al fet del nomenament dels nous jurats. No entenia, ni entenc, que Glòria Bosch , excel·lent professional i magnífica persona , sigui jurat de la Biennal quan és justament l’organitzadora del Premi Vila Casas , que salvant les distancies no deixa de ser el premi de la competència. Com no he  entès a posteriori el nom de Pilar Parcerisas com a nou jurat,  a la que podem afegir també tota mena d’elogis , però que curiosament també ha estat anomenada comissària de la propera temporada de Ca l’Arenas.

Aquest fets marquen unes dependències que justament van evitar-se de manera taxativa en la creació del premi ja que es creia que sols des de la independència més absoluta es podia aconseguir  el prestigi que hauria de donar rellevança al mateix.

Ara m’arriba un comunicat de l’associació en el que se’m convida a assistir a la posada de llarg de la Biennal , el proper dijous a les dotze del migdia a Can Paluet, i penso si als bons amics del Sant Lluc les al·lucinacions que els hi ha provocat la darrera col·lectiva els hi ha provocat trastorns importants, ja que si no és així no s’entén de cap de les maners aquesta convocatòria.

La Torres García arriba a la sisena edició, el que vol dir que és un premi consolidat i que ha de merèixer el respecte de la ciutat. Per tant, no pot ser presentat d’magatotis , en hora intempestiva , sense la presència de l’autoritat , lluny del món artístic i en indret insultant.

I si cal explicar-ho ho fem. Les dotze del migdia i en dia feiner fa que la família artística estigui impossibilitada del tot per acudir a l’acte. Sense família artística la Biennal no té cap sentit.

La no presència de l’alcalde i la derivació vers el regidor de Cultura , gens procliu per no dir clar enemic declarat de la plàstica com demostra en el menysteniment de la mateixa amb l’actuació del seu departament és ja de per se ofensiu en essència. I fer-ho a Can Palauet on cal recordar que la plàstica està vedada i fa ja deu temporades en que els artistes plàstics locals no hi poden exposar, és tal humiliació que un no pot entendre com s’ha pogut acceptar. És una baixada de pantalons, i direcció de postura cap a Cuenca, que ni els diners que hi pugui posar el consistori poden servir d’excusa.

És clar que potser algú dirà que ja està en Pic en postura tràgica , però és que c.. . Fa un temps que al Tecnocampus s’inaugurà l’espai Torres-García. El cert és que la seva inauguració va ser com la que ara comentem, a mig matí i sols amb aquells a qui els agrada figurar a la fotografia. L’escàndol va ser tant evident que es van haver d’inventar unes puerils excuses per fer-ne després una inauguració més oberta a tot-hom i que va ser per liar-se a bufetades amb els organitzadors. Obres mal distribuïdes , rètols en lloc inadequat , discursos amb els que era obligat saltar a la jugular , etc , etc. I de la gent del món de l’art quatre mal comptats , i és que en un oblit lamentable (?) no havien estat convidats.

Amb tot existeix aquest espai Torres García al Tecnocampus que aplega , no molt ben girbades per cert , les obres guanyadores de les cinc edicions de la Biennal. Algú em vol explicar la raó per la que aquest no és el racó idoni per fer la presentació de la nova edició?. O dit d’altre manera, hi ha un altre lloc més adient que aquest?.

És obvi que la resposta és NO i això ho veu tothom. Però el que no es veu és que el Tecnocampus és un ens que pertany al que podríem dir Ajuntament paral·lel. Que allà Cultura no hi pinta res i que a bon segur altres regidors, Miquel Rey per ex, en tindrien més competències i protagonisme. I és clar Quim Fernández aspira a l’alcaldia de la ciutat i no pot acceptar que altre gent del seu entorn li pugui fer ombra i li prengui alguns vots , encara que es tonteria ja que de part de la gent de l’art no en tindrà cap ni un , degut a la seva nefasta gestió, però...

I així anem. Un Premi que dona prestigi a la ciutat , presentat fora d’hora , lluny dels artistes i en un lloc en el que l’art no és benvingut. Certament la gent del sant Lluc porten una temporada que no se la mereixen. Però acceptar l’inacceptable, ser servils fins a la humiliació, no és pas un bon camí. Un camí en el que a mi no m’hi trobaran pas.

Estem a diumenge al vespre i encara queda temps per canviar. Presentació a l’ espai Torres Garcia , en dia i hora adient per a poder estar recolzats per el món artístic al que s’ha de convidar de manera correcte. Convertir la presentació de la Biennal en una veritable festa de l’art de la ciutat, etc...

Allà m’hi trobaran. Si no és així, la gent del sant Lluc ja pot anar eliminant el meu nom de qualsevol llistat relacionat amb la Biennal. A l’Ajuntament ja no li demano, Cultura ja s’ha espavilat per convertir les meves dades en un fet digne de ser estudiat per especialistes de fets paranormals.

Sort que vaig dir que aquesta és la meva darrera temporada , però el cert és que cada vegada veig més difícil no deixar-ho a mig camí.