PUNTS DE LLIBRE

En arribar el mes d’Abril l’espai Capgròs omple les seves parets amb “Punts de llibre” , una col·laboració amb l’Associació Sant Lluc que enguany assoleix ja la quarta edició en aquest desig de permanència i tradició que comparteix tothom ( espai, associació, artistes i públic), i que enguany agafa especial significat ja que s’ha volgut entroncar amb la celebració de l’any Espriu. Per això tots els participants han hagut de dirigir la seva inspiració vers el “Llibre dels morts” del celebrat poeta.

Vaig tenir el goig de presentar la mostra , conjuntament amb l’amic Antoni Luis , president de la Sant Lluc, i en ella vaig referir-me als tres elements que al meu entendre fan enormement atractiva l’exposició. Dos son artístics i l’altre el podríem definir com gremial.

Fer un punt de llibre sembla tasca fàcil, però no és així. Com quasi sempre , sintetitzar és difícil. Una dificultat que s’accentua encara més quan a més s’ha de fer en unes dimensions reduïdes , el que comporta una variació absoluta del modus operandi del creador, que generalment es mou sempre en altres paramètriques. Unes dificultats afrontades a pel ( ningú ha jugat a fer una obra més gran i retallar-la en altres de la mida corresponent ) , essent absolutament fidels al seu estil personal i per tant convertint en identificables totes les peces que esdevenen així en obres d’autor en escala reduïda.

Enguany , a més a més , hi ha hagut la dificultat afegida de la temàtica obligada. Si en altres anys el tema era més llaminer , per no dir fàcil ( la rosa, Sant Jordi ...) , en aquesta ocasió l’obligada referència als versos d’Espriu ha comportat un treball més intel·lectual , més reflexiu el que ha conformat una exposició més dispersa , en la que clarament han sortit victorioses las peces més denses , més conceptuals, front d’aquelles més estructurades en l’anècdota , si és que podem considerar que n’hi hagi en la poètica d’Espriu.

Fora d’aquestes raons creatives , la mostra de punts de llibre sempre ha tingut per a mi la importància de la força del col·lectiu. Generalment el

col·lectiu plàstic és un col·lectiu individualista , al meu entendre en excés. És cert que el creador precisa del seu reducte creatiu, però peca d’una manca de corporativisme que a bon segur és positiu per realçar el treball, tant individual com conjunt.

L’esforç que fan aquells artistes que prenen part en aquesta mostra és un punt que cal valorar i molt, per això en aquesta edició un, ha quedat en certa manera decebut de l’absència d’un gruix de creadors que amb la seva qualitat hauria donat més brillantor a la col·lectiva, fet que s’hauria agraït , i molt, donada l’especificitat de l’edició actual.

Una mostra que cal visitar amb deteniment amb la certesa de que en la cinquantena de peces exposades qualsevol afeccionat hi trobarà aquell treball que el seduirà , que a més respondrà perfectament al bon fer de l’artista signant.

PS.- Cal agrair l’assistència de membres de l’Organització de l’any Espriu  a l’acte inaugural, mentre que en la vesant política tan sols va tenir presència mitjançant diversos regidors socialistes.

MIQUEL POBLET

Avui ha mort Miquel Poblet, el gran sprinter de Montcada , reconeixible per la seva brillant calba que de manera coqueta va amagar a posteriori amb un “glamurós” perruquí.

Com bon afeccionat al ciclisme , que he estat i soc, vull retre-li el petit homenatge de les fotos que acompanyen aquesta petita referència. Una d’elles està realitazada al velòdrom de Mataró i Poblet és el de l’equip Faema. L’altre és el diploma commemoratiu dels 50 anys de la Volta amb la foto de tots els guanyadors. Poblet és el que es troba damunt de l’escut de Girona , al vèrtex inferior dret.