COL·LECCIÓ BASSAT. OBRES DEL SEGLE XX

 

El dia 23 de gener s’inaugurava a la Nau Gaudí , l’exposició de la Col·lecció Bassat que aplega a obres figuratives que pertanyen a aquest segle XXI. Amb aquesta exposició que assoleix la nombre tretze de la col·lecció Bassat, s’arrodoneix la mirada a la col·lecció , el que obre un neguit sobre el que pot ser exposat en un futur, encara que coneixedors del concepte de la mateixa queda clar que encara queden moltes possible mirades, amb el que crec no cal preocupar-se per un futur immediat.

Quan uns dies abans m’arribava la invitació a la inauguració, vaig, primer de tot, fer lectura detallada  dels artistes que la composaven, i veient  que fora dels artistes locals, de la resta sols en coneixia una molt petita part, em motivà a cercar informació des mateixos. Una simple mirada  a Google em va permetre albirar un nivell remarcable que es va fer evident en la mirada a les quaranta-sis  obres que conformen aquest exposició, que sense ser una de les grans si supera a l’anterior en el que pertoca al presentat i ofereix una mirada ben correcta de la realitat de la “pintura figurativa” actual.

La mostra es dedicada doncs en aquesta ocasió  a l’art figuratiu col·locant en aquest calaix tot allò que segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans , queda englobat per l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes. Tal i com s’explica en el catàleg de la mostra, les quaranta sis obres que pertanyen a divuit artistes, sis d’ells dones, ens mostren la vigència de la interpretació de realitat externes i concretes al segle XXI i com son de diverses i confluents les maneres d’arribar-hi.

D’entre aquest 18 artistes tres d’ells son mataronins ( Ricard Jordà, Jordi Prat Pons i Perecoll) i un de la comarca ( Didier Lourenço) mentre que els altres son de la resta del país i de Nova Zelanda, Veneçuela, i els EEUU. Confegeixen entre tots una bigarrada i complexa mostra que podent convertir-se en un veritable calaix de sastre per la seva diversitat estilística i conceptual, assoleix una rara i dispersa dignitat per la qualitat del presentat que emergeix en la seva individualitat en l’entorn dispers i bigarrat que els agrupa, el que permet trobar-hi aquell estil o obra que més coincideixi amb el nostre pensament plàstic, i a més fer-ho d’una manera satisfactòria en l’entorn d’aqueta ample diversitat.

Ricard Jordà

Començant l’anàlisi individualitzat per els artistes més propers. Així de Ricard Jordà (Mataró 1943) ens presenta  dues composicions mitjanes en la que fa patent el seu domini de les segones lectures amb l’existència de materials diversos  que conviden a la reflexió, que esdevé obligatòria front el seu muntatge de quasi sis metres de llarg, en el que l’artista ens presenta el seu neguit vital i aglutina moltes de les reflexions que ha realitzat en el seu més de mig segle de vida creativa i expositiva.

Didier Lourenço

Del malaurat Didier Lourenço (Premià de Mar 1968 – 2023), que ens deixà fa ara dues temporades, podem gaudir ara amb la seva gegantina peça “El lladre de bicicletes” que esdevé obra mestra de la seva primera època. Una composició volumètrica que assoleix rara perfecció i en la que apareixen de trascantó el ciclista i la palmera que varen ser protagonistes de bona part d’aquell temps.  Una obra de gran qualitat que mostra la gran qualitat que atresorava . 

 

Perecoll

Perecoll ( Mataró 1948), ens ofereix un variat mostroari del seu negre sobre negre, encapçalat per el seu espectacular paisatge del “Cap de Creus sota la tramuntana”, de la seva sèrie sobre la Mediterrània, a la que contraposa el magnífic ”Arbre”, pur exercici de precisió tècnica, completant el conjunt amb tres treballs més , dels que caldria destaar “Carmen” , ple d’energia i vida.

Jordi Prat Pons

De Jordi Prat Pons (Mataró 1965) se’ns presenten dos excel·lents  col·lages  de 2011, de gran força expressiva , en els que la pintura és element marginal, ja que els treballs son construïts sobre bigarrats col·la ges matèrics amb el fonament de cartells publicitaris, que assoleixen en les seves mans una força explicita i una personalitat, absolutament magistrals, alhora que de gran bellesa plàstica i estètica.

 

El llibre ÉsCultura. JORDI PRAT PONS

 

Aquest any de 2025 és el 25 aniversari de l’Associació Sant Lluc que comença la celebració amb la inauguració en la seva habitual sala d’Aparelladors del treball escultòric volumètric de Jordi Prat Pons efectuat amb llibres, amb el títol/juguesca de  “El llibre ÉsCultura” amb el que defineix el seu treball escultòric volumètric realitzat amb llibres,  del que el públic en la seva majoria en tenia notícia  fotogràfica o periodística, però que mai havia pogut mostrar en la seva ciutat nadiua de Mataró.

Jordi Prat Pons és un artista convençut que sempre ha tingut una idea al cap i ha lluitat per dur-la a terme . Aquells que el coneixem des dels seus començaments podem parlar i recordar, del seu figurativisme morandià dels seus començaments que esdevení  , després de la seva figuració esportiva, en els seus especials jocs amb ampolles i etiquetes amb les que comença el seu ideari de compaginar el collage material amb la pintura pura i dura.

Amb el temps hem pogut observar com la pintura anava abandonant el seu espai de privilegi per ser simplement l’acompanyant als treballs materials, en bona part de fonament publicitari, que esdevenien motor i eix del seu treball.

En el catàleg de Tempus Fugit dèiem d’ell que era l’autor que més s’havia acostat en una aproximació plàstica  a icones i/o marques, ja fossin comercials o culturals. Però si acostava no per criticar-les o deïficar-les , is í en canvi per capgirar-les i convertir-les en elements usats i per tant desubicats de la seva funcionalitat.

Tal i com podem veure i gaudir ara mateix a la col·lecció Bassat que s’exposa a la Nau Gaudí, els personatges artístics gestats per altres autors famosos agafen noves mirades i perspectives sota la “manipulació” plàstica a les que les somet amb saviesa, elegància plàstica i gran capacitat creativa , en Jordi Prat.

I en aquesta corrua sense fi en l’afany de cercar nous camins comunicatius, fa un parell o tres anys, que Jordi Prat Pons ens sorprenia amb la seva juguesca escultòrica realitzada amb llibres diversos, de tota mena, color , tipus de lletra, etc amb els  que adequadament situats , jugant amb els seus colors i òptiques, establia un joc visual amb el que recreava una figura , que amb la seva imatge engrandida ampliava el seu concepte i el diàleg humà en el que es trobava immers.

El seu gegantí retrat de Van Gogh va trencar tots els murs i ha estat reproduït visualment per mig mon, i ha rebut l’aplaudiment tancat de tot aquell que l’ha pogut visitar. El mateix ha succeït amb el David de Miquel Àngel i ara, i per primera vegada a Mataró, Jordi Prat Pons ens mostra tres dels seus darrers baluards  artístics.

Per un costat trobem  el collage de títol “Biblio”  que havia estat seleccionat en La Biennal Torres García. Una obra de més arrels pictòriques però realitzada únicament amb lloms de llibres que estan lleugerament modificats en part per aconseguir el resultat final que és aclaparador .

Le altres dues obres presents son el Retrat de Martin Luther King, realitzat donant color a una coneguda fotografia i que està realitzat amb cura tècnica total a la que afegeix un decorat global que intensifica la seva força.

Finalment , i en la part central, ens presenta una sortida atlètica de gran força , però que precisa d’una més ample distancia per ser assaborida en plenitud.

Tres obres d’ample mida en la que Jordi Prat Pons demostra per una part la seva gran habilitat compositiva , mental i ideològica en la plàstica, i per l’altra fa demostració de que l’art segueix essent un element viu en el que sempre es pot trobar un nou camí i assolir-lo amb qualitat i dignitat sempre que esdevingui un element de creació del millor nivell possible.

Per tot això queda clar que recomanem intensament la visita  la seva exposició amb la certesa de que els agradarà , alhora que motivarà la seva visita a altres obres i/o exposicions que no es moguin en els paràmetres habitual. Una gran exposició que honora amb alt nivell, el 25 aniversari de l’associació Sant Lluc.

 

Ps.- Fora  de l’exposició crec que cal qualificar com enormement lamentable el fet de que en l’acte inaugural no és fes la pertinent glosa d’agraïment a aquelles persones que han dirigit l’entitat en la majoria d’aquests magnífics 25 anys.

 L’oblit a un passat que s’està notant massa en aquesta nova època i que és  difícil d'entendre ja que en la comparança entre  les exposicions, celebrades i previstes, d’aquestes dues temporades , el passat guanya amplament en varietat i qualitat.

Esperem que el reconeixement a la tasca feta és faci el més aviat possible per responsabilitat i l’adequat agraïment pel treball dut a terme.

 

 

CARTELL DE SANTES 2018. JORDI PRAT PONS

Amb més anticipació que no pas en anys anteriors, per raons logístiques de merchandaising, s’ha presentat ja el cartell de Santes d’enguany, que seguint aquesta mena d’equilibri fàctic no escrit entre  el que podríem dir línies plàstica i contemporània, correspon aquest any a la línia plàstica i porta la signatura de Jordi Prat Pons.

Quan vaig saber qui era l’artista a qui s’havia efectuat l’encàrrec vaig dir que agradaria segur  ja que Jordi Prat és en la seva línia pictòrica amant del color i d’una figuració moderna, amb un cert regust en ocasions al vintage que podria connectar amb els més diversos estaments de la societat mataronina.

Ara , recentment presentat, em reafirmo en el meu pronòstic encara que de primer moment no hagi estat tan aclaparador com un podia de bell antuvi pensar, però estic convençut que mica en mica anirà quallant la imatge d’aquest Robafaves fins  a ser majoritàriament acceptada. Però no es d’acceptació o no del que cal parlar en un blog  com aquest i sí fer-ne crítica puntual. Recordant que crítica és el conjunt d’opinions o judicis que responen a una análisi y que poden resultar positius o negatius.

D’entrada he de dir tot mullant-me, que a fi de comptes ha de ser la funció d’un crític, que el cartell m’agrada per fora però em decep profundament per dintre. I m’explicaré:

M’agrada per fora per que és un veritable cartell d’artista , és a dir una obra personal i que respon de manera exacte al posicionament creatiu de l’autor que  a més  a més en el cas que ens ocupa és inconfusible. Hom que conegui mínimament l’art mataroní sabrà a primera vista que és una obra de Jordi Prat. M’agrada per la bona distribució dels espais i la perfecta integració de la tipografia en el conjunt de l’obra, solucionant de manera excel·lent un dels habituals problemes dels artistes amb uns elements als que no estan gens habituats. Una tipografia realitzada en el mateix estil i esquema de l’obra el que li dona frescor i dinamisme. 

M’agrada per que no s’ha tallat en l’ús del groc, un dels seus colors habituals, acceptant que pugui ser criticat per el posicionament especial que avui per avui té aquest color. Però com deia el propi autor, esperem i desitgem que en època de Santes aquest color hagi perdut tota mena de referència política. 

M’agrada i molt l’ampliació de la seva feina , presentant treballs per a la samarreta i merchandaising en general.

Em decep per dintre per que Jordi Prat Pons que és un autor molt valent com ho ha demostrat mil vegades en la seva carrera , començant per professionalitzar-se de ben jove, sortint a cercar mercats arreu del mon , anant a viure als EEUU, llençant-se a evolucionar permanent la seva línia plàstica passant del col·lage amb molta pintura i pocs elements afegits a la cara inversa del mateix en la que la pintura és quasi tangencial i les obres estan construïdes amb materials de tota mena, especialment teles diverses i papers de tota mena.

Però ara, en comptes de jugar-se-la  cercant la innovació en el cartell ha tirat per el més fàcil, sabent perfectament que lamentablement a Mataró la iconografia de la festa ven molt i agrada molt més que qualsevol altre mirada que cerqui més enllà de l’aparença ( recordem el cas de l’obra de Mònica Vilert que de primeres no agradava gens, però quan algú va dir que allò era el vol del vestit de la geganta , tot va canviar. L’existència del referent  va ser el plus de proximitat que encarrilava l’obra cap l’imaginari popular)

Jordi Prat Pons , de la mateixa manera que van fer els seus antecessors pintors Albert Alís i Laia Arnau,  ha anat a buscar la diana popular i allà ha trobat a Robafaves  i així l’èxit estava quasi assegurat. Un Robafaves això sí sense cara amb la intenció de que sigui la cara de tots i cadascun de nosaltres ( l’autor dixit) i crec que és un error. La força de Robafaves està en la seva presència  emmarcada precisament amb un rostre dur i sensible a l’hora, generador de confiança de grans i petits. La reserva tècnica efectuada crea un espai buit just al mig de l’obra el que desconnecta en part les tensions de l’obra i esvaeix bona part de la força de la mateixa.

Però és clar , es tracta d’un cartell atípic. Com un dia em deia un reconegut catedràtic , el cartell de Santes és l’anti cartell ja que un cartell anuncia una cosa desconeguda a qui no la coneix i en canvi el cartell de Santes anuncia una cosa coneguda per, a qui coneix perfectament l’event. La imatge de Prat Pons té lectura fàcil i directe  per a qualsevol mataroní però en canvi esdevé incomprensible del tot a qualsevol que no conegui la festa.

Potser per això agrairíem que d’una i per a totes  els artistes s’oblidin de l’anècdota i captessin la idea conjunta de festa i de ciutat que és el que en realitat hauria d’anunciar el cartell. Despullar la idea , un fet que sols han aconseguit uns pocs en tota la llista d’autors i que fa que al meu gust els cartells de Jordi Cuyàs i el d’Antoni LLeonart siguin a distància el millors de tots. Una manera de generar el cartell en el concepte aplicat amb llenguatge plàstic que era el que un esperava de Jordi Prat Pons i que no ha estat així. Un altre any serà.

Nota al marge. No deixa de ser curiós que cap dels pintors escollits en els deu últims anys  (Mònica Vilert, Joan Hortós, Agàpit Borrás, Pol Codina, Albert Alís, Laia Arnau i Jordi Prat Pons  ) , escollits cal suposar per la seva reconeguda vàlua , no hagin exposat mai en les sales municipals de Can Palauet , Can Serra o Ca l’Arenas,  cal suposar per que es cregui quemalgrat la seva vàlua no tenen encara prou nivell per a fer-ho. En canvi els signants de cartell que no son plàstics ( Dani Montlleó, Regina Puig i Raül Roncero) si ho han fet.  Potser que reflexionin una mica els responsables de les temporades expositives municipals.

Fotografies extretes de Capgròs i tot Mataró

JORDI PRAT PONS . CLASS-X

En Jordi Prat Pons és potser l’artista mataroní amb les idees més clares en el que pertoca  a la creació artística i al món que l’envolta. Unes idees que sempre ha desenvolupat amb fermesa i convicció.

Va creure que era imprescindible una formació el més potent possible. Així va cursar Belles Arts a on , encara que moltes coses li anaven a contrapeu, va aconseguir obtenir uns coneixements tècnics i intel·lectuals que li van permetre bastir uns sòlids fonaments que ha pogut desenvolupar al llarg de la seva carrera.

Va entendre també molt bé que per treballar amb llibertat era imprescindible trobar uns circuits comercials que li permetessin viure de l’art sense haver de renunciar massa als seus convenciments artístics, d’aquí que malgrat haver aconseguit reconeixements de jove ( Premi Jove de la Sala Parés) va voler aixecar el vol i fugir de localismes i va ser molt valent anant a fer les amèriques, desplaçant-se a Miami  i passejant el seu art per bona part dels Estats Units de la mà de la seva galeria de Key Biscayne, lloc en el que justament ara mateix presenta nova exposició.

Igual evolució va seguir en els eu tractament pictòric. Als seus primers treballs establerts essencialment en el tractament de volums, en forma d’un seguit de composicions amb botelles estrictament morandianes, va contraposar  un volum dinàmic amb un seguit de treballs esportius , alguns ben qualificat com el que forma part de la col·lecció Municipal.

Comença llavors el seu descobriment del col·lage amb els seus característics amb botelles i etiquetes de les que es produeix una deriva vers el vintage. Unes formes i temàtiques treballades de manera especial que esdevenen ja signe inconfusible de la seva personalitat , amb unes peces denses de paleta impecable  en les que l’afegitó del paper provinent generalment dels plafons publicitaris públics , des dels “xinos” ( pirulís) fins a les grans tanques ( Publivia i semblants), aconsegueix donar matisos, volums i personalitat alhora que obté un gran reconeixement públic que se sent còmode  amb aquesta mirada  fàcilment compartida i d’ampli ventall comunicatiu.

A bon segur que un altre artista més acomodatici hagués fet parada i fonda en aquest concepte considerant que ja s’havia aconseguit aquella mirada personal reconeixible que no deixa de ser el somni de tot creador, però la inquietud natural de Jordi Prat l’obliga a reinventar-se per no caure en l’avorriment.

D’aquí que capgiri el seu fer com un mitjó, i si fins ara els elements no pictòrics eren simplement un element de suport , mentre que la base de la seva obra era essencialment pictòrica, ara inverteix dominis i els seus treballs s’estructuren en la base , fons i forma en els materials que basteixen quasi en el tot la seva obra mentre que la paleta pictòrica sols es complement per acabar el detalls, tant als que no troba sortida  com per remarcar límits , espais, gests i volums.

A més a més, encara que manté el seu lligam apassionat amb botelles i vintage, obre una apassionant relectura dels grans mestres de la història de l’art i ho fa  sense por i sense vergonya. Així és capaç de submergir-se atrevint-se  tant amb Velázquez, com amb Miquel Àngel, Goya o Modigliani i molts més artistes importants. I ho fa amb un total respecte , intentant xuclar la seva ànima i concepte però deixant ben clara la seva marca personal.

És en aquest concepte que s’estableix la magnífica exposició que sota el títol de Class-X presenta ara a la Destil:leria , una mostra emmarcada i dominada per la gegantina peça “Old man” ( 300 x240 ) amb el que recupera la seva passió per les mides gegantines com quan va exposar a l’Ateneu  una tanca publicitària de les habituals de carreteres i autopistes . Un treball aquest d’Old man veritable resum i compendi de tota la filosofia creativa de l’autor i alhora del seu mestratge tècnic. Una peça dominadora i dominant , subjugant tant en al mirada llunyana com en la propera, emanant força humana , creativa i artística i que sens dubte es convertirà en tarja de presentació del nivell assolit per l’artista.

Al seu costat ens trobem un bon ventall de mirades , amb joc de figures i personatges , realitzats amb gràcia, elegància i creativitat, i per acabar un petit mostroari dels seus més habituals treballs en relació a la botelleria, les marques i el vintage.  Tot per confegir una imatge potent de marca artística , en un desenvolupament personal  en el que sense defugir de la comunicació, i per que no dir-ho, una més que digne comercialitat, l’artista aposta per un nivell qualitatiu estimable per el que mereix tota felicitació.

En resum , una magnífica exposició la que Jordi Prat ens presenta a la Destil·leria que mereix una atenta mirada i de la que molt fàcilment se’n surt satisfet i amb un bon regust que perdurarà molt de temps.

Felicitats.

ESPAI D’ART . JORDI PRAT PONS

Jordi Prat Pons és un dels millors artistes que tenim a Mataró però lamentablement és poc conegut a casa seva ja que no té ocasió d’ exposar-hi quasi mai.

Fa nou temporades que va exposar a l’Ateneu i mai ha exposat en un espai públic municipal ni ha estat convidat per fer un cartell o element similar per part de l’Ajuntament i els seus ens de cultura.

Ara , mentre prepara les exposicions que durà a terme en el primer semestre del 2013 i que el portarà a  Astúries , Brussel·les , Milà, La Haia , Kalsrue i Miami , presenta a Can Caralt , el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres esdevingut ja espai expositiu de referència a les nostres contrades, l'exposició de títol "Classic-kas". Amb tal motiu varem mantenir entrevista en el darrer “Espai d’Art” de m1tv.

CLASSIC-KAS. JORDI PRAT PONS

Ja feia uns quants anys que no gaudíem d’una exposició individual del mataroní, afincat de fa temps a Argentona , Jordi Prat Pons. El nostre record va quasi deu anys enrere en aquella interessant exposició que realitzà a la sala de l’Ateneu Laietana , on sorprenia amb una obra gegantina de la mida d’una tanca publicitària.

Després , petits tastets , alguna que altra notícia de les seves presències als EEUU i a diversos estats d’Europa, alguna imatge de la seva evolució , però poca cosa més. Però, ara després de visionar la mostra “Classic-Kas” que presenta al Museu Arxiu de Llavaneres , Can Caralt , hem de dir que ha valgut la pena esperar aquests anys d’un cert silenci.

Parlar de Jordi Prat Pons en el món de l’art proper referencia immediatament a les ampolles. Aquest objecte ha esta el seu leitmotiv durant molts anys. El seu joc pictòric de volums , amb la juguesca del collage de les més diverses etiquetes, conformant el que en certa manera podríem definir com bodegons del temps del  fi de segle.

Però aquella idea , atractiva i agosarada en el moment , havia perdut pistonada per un cert esgotament conceptual i plàstic, però en canvi mantenia la seva vigència en el concepte creatiu de l’autor . Era dons obligada l’evolució i fins i tot , per que no dir-ho, la revolució. Això és justament el que ha fet Jordi Prat Pons en aquests temps , de modus i manera  que ara esclata resplandent en aquesta magnífica exposició.

Per un costat Jordi Prat Pons ha evolucionat el concepte tècnic. Ha capgirat eles elements i si abans era la pintura la que dominava per damunt de la  matèria del collage , ara son els elements del collage els que esdevenen la que podríem dir “base pictòrica” , mentre que la pintura , pròpiament dita , és la que serveix d’afegitó, de punt de recolzament, per assolir el punt desitjat en el concepte visual i plàstic imaginat per el creador.

Així les obres agafen una intensitat , tan sigui cromàtica , com volumètrica , com conceptual, que no sol els hi dona un atractiu especial, ans també les humanitza fins a uns límits insospitats. Els seus objectes deixen de ser això, simples objectes , per esdevenir elements referencial de tots nosaltres . La xapa de Fanta , el paquet d’Ideales  , l’ampolla de  “tab” ( el primer refresc ligth que es va comercialitzar ), ens retornen , en un concepte vintage , no sols a uns temps passats ,ans semblen recobrar vida portant-nos a imaginar les vivències viscudes al seu voltant, en un exercici d’una certa nostàlgia del passat , vist però mitjançant una plàstica absolutament  viva i actual.

Però a, a més a més , al costat d’aquesta nova mirada al seu concepte de sempre , Jordi Prat Pons vol ara retre homenatge als grans mestres de l’art , que alhora han estat per a ell , els seus grans inductors pictòrics. Un homenatge realitzat mitjançant la relectura personal de les seves obres històriques , passades pel tamís  de la seva mirada plàstica i conceptual.

Un exercici d’agosarament màxim del que en surt amplament victoriós , sigui quin sigui l’artista “interpretat”. I això que no es para en barres i els noms de Miquel Àngel, Velázquez, Modigliani etc .. son els escollits per a l’aventura.

Ens trobem dons davant una exposició que sols pot merèixer el qualificatiu de magnífica. Una mostra de capacitat creativa , tècnica i compositiva , capaç de donar com a resultats unes peces que depassen els nivells que podríem dir d’ofici , per assolir uns nivells artístic absolutament estimables que han de col·locar definitivament , si és que no hi estava , a Jordi Prat en lloc de privilegi entre els artistes del nostre entorn més proper.

Exposició d’obligada i detinguda visita .

Felicitats

Classic-Kas.- Jordi Prat Pons

Museu Arxiu de S.A.Llavaneres

del 26 d’Octubre al 25 de Novembre de 2012

ESPAI D’ART. ARA ELS DIMARTS

L’aparició en la graella de m1tv , de nous programes en xarxa , han provocat una petita reestructuració de la mateixa i amb ella el canvi de “Espai d’Art” que manté la seva periodicitat quinzenal, però que ara és passa a emetre els dimarts a les 21.00 hores , amb les corresponents repeticions al dia següent i en el cap de setmana , i la seva presència a la xarxa en el web de la mateix m1tv a partir de poc després de la seva emissió.

Així aquest mateix dimarts ( avui , per a bona part dels lectors d’aquest blog ) tindrem un nou capítol d’espai d’Art ,amb el protagonisme de l’esmaltadora Margarida March.